Meloni perd el referèndum per reformar la justícia, una de les seves propostes estrella
La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha perdut el referèndum a què ha sotmès la seva controvertida reforma judicial, el projecte estrella de la legislatura.
A través d'X, la política d'extrema dreta ha admès la derrota "clara" i ha dit que respecta la decisió dels italians. "Avançarem, com sempre ho hem fet, amb responsabilitat, determinació i respecte pel poble italià i per Itàlia", afegeix en un missatge de vídeo.
Amb l'escrutini pràcticament finalitzat, un 53,72% dels electors italians ha votat en contra de la reforma constitucional que pretenia transformar el sistema judicial, gairebé vuit punts per sobre del 46,28% que s'ha decantat pel sí.
La votació va començar aquest diumenge i s'ha tancat aquest dilluns a les tres del migdia, i la participació ha superat el 58%, molt per sobre del que s'esperaven els analistes.
Destacats membres de l'oposició, com el líder del Moviment Cinc Estrelles, Giuseppe Conte, han celebrat el resultat: "Ho hem aconseguit. Visca la Constitució", ha escrit a la xarxa X. "És advertència política molt forta al govern", ha afegit.
Encara que la reforma va ser aprovada pel Parlament l'octubre passat, s'ha sotmès a votació en referèndum perquè no va aconseguir la majoria de dos terços necessària quan es tracta de modificar articles de la Constitució.
No hi havia un mínim necessari de vots perquè el resultat es considerés vàlid. Amb la victòria del no, s'arxivarà la reforma i es mantindrà el model actual, que és vigent des del 1948.
Meloni, que l'any que ve afrontarà unes eleccions generals, ha desvinculat el seu futur polític del resultat del referèndum i ja havia avançat que no pensava dimitir encara que els italians votessin en contra de la reforma.
Què deia la llei?
El text pretenia modernitzar la justícia i apropar-la als models d'Espanya o França, encara que els opositors --com els partits d'esquerres i l'Associació Nacional de la Magistratura-- alertaven que comportaria menys independència judicial i, per tant, més risc de pressions i ingerències polítiques.
En concret, el text separava les carreres de jutges i fiscals --ara formen part del mateix cos i poden passar d'un càrrec a l'altre, un cas insòlit a Europa-- i obligava els aspirants a escollir entre una de les dues trajectòries professionals.
També introduïa canvis en l'elecció del Consell Superior de la Magistratura, l'òrgan de govern dels jutges, equiparable al Consell General del Poder Judicial a Espanya.
La nova llei proposava que els membres s'escullin per sorteig, a partir d'unes llistes aprovades prèviament pel Parlament.
També preveia crear una Alta Cort disciplinària, que hauria estat un òrgan exclusiu encarregat de jutjar les faltes dels jutges i fiscals.
D'una composició de quinze membres, nou haurien estat escollits per sorteig entre els jutges i magistrats més veterans, tres s'haurien triat en un altre sorteig d'una llista prèviament aprovada pel Parlament i tres més els hauria escollit directament el president de la República.
La reforma comptava amb l'aval dels partits d'extrema dreta i centre que donen suport al govern de Meloni: Germans d'Itàlia, Lliga, Forza Italia i Nosaltres Moderats.