"Més que treure bosc, l'hem d'endreçar": què diuen els experts en gestió forestal

Gairebé un 65% del territori català és superfície forestal, segons dades de l'Observatori Forestal Català. Però aquesta xifra inclou arbrat, matollars i prats, entre d'altres.

Si filem més prim i ens fixem només en superfície boscosa, veurem que al voltant d'un 40% de la superfície de Catalunya està formada per bosc, és a dir, 1.331.250 hectàrees, una xifra que ha anat en augment els darrers anys per l'abandonament de l'activitat agrària i ramadera.

Aquest divendres al matí el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha dit que Catalunya té "massa bosc" i que cal fer un canvi de xip en la política forestal per fer front als incendis.

El president ho ha dit a la primera jornada de la reunió que el govern fa aquest cap de setmana a Arnes, a la Terra Alta, i ha reobert d'aquesta manera un debat que sobrevola des de fa anys el sector.

Joan Pino, catedràtic d'Ecologia de la UAB i director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), recalca que el bosc és una peça important i que ho ha de continuar sent, i diu que "més que treure bosc, l'hem d'endreçar".

És a dir, que cal decidir on hi ha d'haver bosc, on es potencien determinades activitats enfocades a l'aprofitament i on es destinen accions a la conservació. Unes decisions que, diu, ha de prendre l'administració: 

"El que sobra és bosc en determinades situacions, especialment a prop de les principals concentracions humanes. Això fa, entre altres coses, que els efectes dels incendis forestals tinguin un risc especialment elevat."

Emili Dalmau, oficial del Grup de Suport d'Actuacions Forestals dels Bombers (GRAF) de la Generalitat de Catalunya, diu que, a més de la dificultat que suposa l'aparició d'incendis que superen la capacitat d'extinció dels bombers, la situació es complica quan també hi ha zones urbanitzades enmig de la massa forestal:

"Quan hi ha el bosc barrejat amb cases, en lloc d'incendi forestal, passem directament a una emergència integral en què hi ha moltes vides en risc."

Per la seva banda, l'ecòleg Ferran Pauné diu que hem de trencar amb la idea que necessitem més i més boscos:

"Hi ha la idea, des d'un punt de vista del ciutadà, [...] que necessitem més boscos perquè van a menys, i això és un error greu. A Europa estan creixent, i estan creixent d'una forma no gestionada, i això és una bomba de rellotgeria."

Un paisatge en mosaic

Per lluitar contra els incendis, els experts parlen de la importància de fer una bona gestió dels boscos, que actualment és clarament insuficient: només en un 31% de les zones forestals privades i en un 36% dels terrenys públics es fan feines preventives.

El catedràtic d'Enginyeria Forestal de la Universitat de Lleida Víctor Resco recalca que cal dedicar esforços en la prevenció treballant per aconseguir "mosaics de vegetació" que incloguin, per exemple, oliveres, vinyes, zones llaurades i diferents tipus de boscos.

"[Els mosaics de vegetació] ens va molt bé per a la biodiversitat, però també ens va molt bé per a la seguretat, perquè amb aquesta alternança de cultius serà com aconseguirem la seguretat per a les persones".

En la mateixa línia s'expressa Ferran Pauné, que parla de la importància de tenir uns boscos "més resilients, més oberts i més discontinus", com també Joan Pino, que fa referència a "crear paisatges agroforestals en determinades zones estratègiques per trencar la continuïtat dels grans incendis forestals".

Resco insisteix en el fet que, davant una crisi climàtica cada cop més present, hi ha molta feina a fer:

"Necessitem amb molta contundència, desenvolupar mesures de protecció, d'adaptació al canvi climàtic. I això passa per gestionar el territori, perquè, si no, estem sotmesos als elements". 

El món rural, imprescindible

L'ecòleg Ferran Pauné considera que "les polítiques governamentals haurien de canviar completament" i que i la primera mesura que s'hauria de fer són "noves polítiques de reruralització", és a dir, un suport a la població rural.

"No és que els pagesos hagin marxat i hagin abandonat les muntanyes: és que les institucions han abandonat el món rural." 

En la mateixa línia, Pino explica que des de l'ecologia es considera que cal potenciar les activitats agrícoles, ramaderes i forestals tradicionals, ja que són una gran arma contra els grans incendis forestals. "Hi ha dificultats perquè siguin rendibles, i tot això impacta en la seva gestió", adverteix: 

"Abans teníem molta gent vivint del bosc o a prop del bosc. Avui dia l'activitat econòmica es concentra lluny d'aquests boscos. Es parla de l'Espanya buidada, una mica és això, són aquests territoris que han cremat les darreres setmanes."

El bomber Emili Dalmau també creu que una de les claus està en la pagesia perquè, com menys quantitat de tones de combustible hi hagi al bosc, més fàcil serà apagar els incendis:

"La fórmula que nosaltres propugnem és donar la veu cantant als pagesos i que el món rural pugui viure d'això".