Miguel Poveda no oblida les seves arrels

Miguel Poveda és un artista amable, discret, elegant i molt professional, a més de cantar com els àngels. Quan el vaig visitar al seu camerino al Liceu, vaig veure una foto de l'àvia sobre la taula de maquillatge, com si fos un amulet. Potser per no oblidar mai els seus orígens humils, els del barri de Bufalà de Badalona.

I per això em feia tanta il·lusió conèixer la seva mare, la Feli León. Vam quedar per anar a veure el seu fill en un concert al Liceu. Quin orgull que sent aquesta mare de pensar que tota aquella gent era allà per passar-s'ho bé amb el seu nen.

En una llotja sobre l'escenari, mare i fill es miraven constantment, còmplices, dedicant-se les cançons, recordant el pare, tancant els ulls i assaborint el flamenc tan personal del Miguel. De tant en tant m'agafava la mà. Tantes llàgrimes d'emoció va vessar aquella dona enmig de la foscor de la llotja, que se'm van encomanar més d'una vegada.

Passejar pel seu barri, on totes les veïnes sortien amb bata a saludar-lo, em va fer veure que el Miguel no ha oblidat les seves arrels, ni la seva gent. A partir d'ara el miraré diferent, perquè he conegut la seva mare, i m'ha ajudat a entendre moltes coses. Una dona humil que netejava cases a Barcelona, i que ha vist triomfar el seu fill. Una dona que hauria volgut cantar, però que ara en té prou que el seu fill canti. El somni del seu fill ha sigut el seu somni.