Militars, traficants d'armes i antiavortistes: Putin inaugura el Parlament més radical de la Rússia moderna
L'arrencada de la nova legislatura al Parlament rus va ser un avís a navegants: tots els 450 diputats, dempeus, ovacionant els 46 veterans de la guerra d'Ucraïna que, segons els càlculs oficials, han obtingut un escó en les primeres eleccions legislatives en temps de guerra. Vladímir Putin, que va fer un breu acte de presència a la Duma, s'hi va referir en el seu discurs: "Els veig en aquesta sala i estic segur que, preservant les tradicions de la germanor de primera línia, enfortiran i milloraran el cos de diputats."
El president rus fa temps que vol convertir el personal vinculat a la seva invasió en una nova elit política i social. Per això el Kremlin va idear el programa Temps d'Herois, destinat a formar excombatents perquè puguin nodrir alts càrrecs a l'administració. L'objectiu últim de Putin és cooptar un sector de la societat molt respectat i que, alhora, podria esdevenir perillós si la guerra no acabés en uns termes acceptables per als entorns més bel·licistes.
Ara bé, entre els escollits per liderar aquesta nova classe política hi ha alguns noms amb un passat, si més no, controvertit. És el cas del tinent coronel Nursultan Mussagaliéiev, que el 2024 va fer el salt a la política regional i ara s'estrena al Parlament federal.
Aquest Heroi de Rússia està acusat pels serveis d'espionatge ucraïnesos d'haver participat en les matances de civils a la ciutat de Butxa, al principi de la guerra. Concretament, li atribueixen les ordres de segrestar i executar un veí que passava un control rus.
Un dels militars de més rang que ha entrat a la Duma és l'almirall Vladímir Kassatónov, cap de l'Estat Major de la Marina, i sota la comandància del qual la flota russa del mar Negre va perdre aproximadament un 30% dels vaixells de guerra. Ell ha estat l'escollit per presidir el Comitè de Defensa del Parlament.
Un traficant de pel·lícula
Qui també posa els peus per primera vegada a la Duma és el traficant d'armes Víktor But, conegut com el Mercader de la Mort, i que va inspirar la pel·lícula "El senyor de la guerra", protagonitzada per Nicholas Cage.
Detingut pels Estats Units el 2008 mentre intentava vendre un important arsenal a la guerrilla colombiana de les FARC, va passar 14 anys dels 25 a què el van condemnar entre reixes. El 2022, el van intercanviar per la jugadora de bàsquet nord-americana Brittney Griner, empresonada a Moscou per haver introduït una petita quantitat de cànnabis a Rússia.
Pocs dies després de ser alliberat, But es va afiliar al Partit Liberal Demòcrata rus, d'extrema dreta, va ser escollit al Parlament regional d'Uliànovsk i ara ha obtingut escó a la Duma.
Altres noms polèmics entre les noves cares de l'assemblea federal són Mikhail Rakhlin, fill del primer entrenador de judo de Putin, i Natalia Moskvítina, una cèlebre activista antiavortament. Aquesta última ja ha anunciat que vol prohibir que s'inciti les dones a interrompre voluntàriament l'embaràs i la propaganda sobre l'avortament. Fa uns anys va afirmar que les dones russes no tenen més fills perquè són "avaricioses".
El gir conservador i repressiu del Parlament el representa la nova vicepresidenta primera de la cambra, Irina Iarovaia, responsable d'algunes de les lleis que en els últims anys han concedit més poder als serveis de seguretat i han retallat més drets i llibertats als russos.
Decisions impopulars
Putin ja va fixar en el seu discurs quin haurà de ser el full de ruta del nou Parlament. Segons el president rus, les seves prioritats hauran de ser "reforçar la capacitat de defensa del país" i "donar suport als defensors de la pàtria i a les seves famílies". Tot plegat, amb el propòsit de culminar la guerra d'Ucraïna.
Vosaltres, diputats, esteu cridats a fer tot el possible per assolir la nostra victòria.
Ara bé, això obligarà a destinar encara més recursos a l'esforç militar i menys a les despeses socials. El govern rus té previst dedicar un 44% dels nous pressupostos a defensa i seguretat, mentre que assignarà un 6% menys a sanitat, un 6% menys a educació i un 7% menys a polítiques socials.
Fins i tot els diputats de l'oposició sistèmica, com Sardana Avskentieva, dels liberals Gent Nova, tenen coll avall que no es podran mantenir les promeses de campanya i que tocarà incrementar la factura de la llum, el gas i l'aigua: "Tots entenem perfectament que no hi ha diners per a totes aquestes promeses populistes."
A més, el Ministeri de Finances ja ha anunciat una nova pujada dels impostos, malgrat que el Kremlin ho havia negat pocs dies abans de les eleccions. També s'ha aprovat penalitzar les hipoteques d'aquelles famílies que només tinguin un fill i bonificar les de les famílies nombroses.
Denúncies de manipulació
"En el sistema polític rus hi ha un petit secret: el Parlament, en general, no decideix gran cosa", confessava a 3CatInfo Nikolai Ribakov, líder del partit pacifista Iàbloko, vetat de les eleccions.
Tot i això, Putin no ha volgut construir una àgora on es debatin propostes, sinó una cambra de ressonància que legitimi les seves decisions. Per aquest motiu dona tanta importància a unes eleccions i a un òrgan que funcionen sota el seu dictat.
Així s'explica que les autoritats estiguin augmentant la pressió contra aquells que qüestionen la netedat del procés electoral. Segons els càlculs de Nóvaia Gazeta Evropa, la formació de Putin, Rússia Unida, no va rebre el 58% dels vots, tal com es va certificar oficialment, sinó el 34%, mentre que la participació no va ser del 59%, sinó del 40%.
La principal víctima d'aquesta presumpta manipulació va ser el seu principal rival, el Partit Comunista, que no hauria d'haver quedat per sota del 15%, sinó al voltant del 25%. Un dels seus diputats s'atrevia a denunciar-ho des del faristol i demanava que s'eliminés el vot electrònic, més fàcil de falsificar, així com les tres jornades de votació.
El portaveu comunista Dmitri Novikov va lamentar que "comprovar l'autenticitat de les dades en aquest forat negre continua sent impossible" i va desafiar Rússia Unida a "confiar en les seves pròpies forces i en el seu suport". També va afegir:
Ha quedat al descobert tota la lletjor del vot electrònic a distància.
Un politòleg torturat
Un dels politòlegs que havia denunciat aquests indicis de frau electoral és Aleksandr Kínev, un dels experts en eleccions més reputats que encara quedaven a Rússia. Cinc dies després de saber-se els resultats, mentre estava treballant en un informe sobre les falsificacions, la policia i els serveis secrets el van detenir i empresonar.
L'acusen de tràfic de drogues, un càrrec pel qual li podrien caure entre 10 i 20 anys de presó, i que la família nega. Durant l'arrest, el seu entorn denuncia que li van trencar la cama per dos punts després d'apallissar-lo.
La politòloga Iekaterina Schulmann també ha explicat que li van aplicar elèctrodes per tal que confessés una "traïció".
A fi d'evitar més expressions de protesta, la justícia està prohibint totes les convocatòries de manifestacions per reclamar unes eleccions lliures i justes. L'argument que utilitzen els tribunals és que encara hi ha vigents les mesures anticovid.