Millorar la comprensió lectora a l'escola: 7 mesures per assolir la mitjana de la UE en 6 anys

La comprensió lectora és clau per a l'aprenentatge, però els resultats d'avaluacions internacionals com les proves PIRLS i PISA constaten que, en els darrers 20 anys, el nivell a Catalunya ha estat gairebé sempre per sota de la mitjana europea.

Aquests resultats baixos s'expliquen, segons la Fundació Bofill, per "uns currículums desalineats amb els estàndards internacionals, la manca de temps i acompanyament dels docents, la poca detecció primerenca de les dificultats d'aprenentatge i la falta d'oportunitats lectores fora de l'escola".

Per revertir-ho, han dissenyat un pla de xoc treballat amb docents i experts en comprensió lectora. Segons la Bofill, una inversió anual de 27 milions d'euros --un 0,4% del pressupost d'educació-- permetria assolir la mitjana europea a les proves PIRLS en sis anys.

La recerca mostra que la comprensió lectora és un dels factors més determinants del rendiment acadèmic, i el seu dèficit augmenta la probabilitat que hi hagi abandonament escolar.

"Quan els estudiants no comprenen el que llegeixen, tenen més dificultats per consolidar coneixements i per desenvolupar les competències necessàries per a la vida adulta", una mancança que, segons l'informe, es pot traduir "en pitjors trajectòries escolars i vitals, i en més risc d'exclusió social".

7 mesures per millorar la comprensió lectora

El paquet elaborat per la Bofill inclou 7 mesures:

1. Currículum ajustat a l'evidència científica
2. Avaluar els alumnes amb l'objectiu de detectar dificultats
3. Programa d'acompanyament intensiu a tots els centres
4. Detecció i intervenció primerenca de les dificultats lectores
5. Pla de biblioteques escolars per a tots els centres
6. Invertir més en la formació inicial i permanent del professorat
7. Foment de la lectura més enllà de l'escola, especialment en els entorns vulnerables i plurilingües

Una de les iniciatives és "elaborar currículums més clars i concrets basats en l'evidència científica" i especificar quines habilitats cal assolir en cada curs.

També aposta per reformular les competències bàsiques i incorporar una nova prova a segon de primària amb l'objectiu de detectar dificultats lectores, d'aprenentatge o trastorns.

L'informe recomana millorar l'acompanyament dels docents amb assessors especialitzats en llengua i espais de formació dins del centre, i reforçar els Equips d'Assessorament Psicopedagògic.

S'hi inclou l'elaboració d'un pla de biblioteques escolars per a tots els centres, amb la previsió d'incorporar cada any 340 centres educatius. La idea és que gaudeixin d'un bibliotecari especialitzat cada dues setmanes durant dos cursos i de 4.000 euros anuals per renovar el fons documental i el mobiliari.

També preveu alliberar un dels docents 6 hores setmanals durant 10 anys perquè es dediqui a la biblioteca escolar.

Per tot plegat, l'informe considera que és imprescindible invertir en la formació del professorat, "motivant-lo i implementant tècniques de coneixement". Proposa dedicar més hores a la lectura i l'escriptura, i contractes programa amb les universitats.

De fet, per fomentar la lectura més enllà de l'escola, especialment en els entorns vulnerables i plurilingües, es vol recuperar el programa "Nascuts per llegir", que va desaparèixer el 2010 i que se centra en l'etapa dels 0 als 3 anys. Per últim, el pla també vol potenciar la lectura durant l'estiu i ampliar la varietat de textos en català.