Molts padrins ja han comprat la mona i mantenen així una tradició ancestral i autòctona

Les bases amb xocolata segueixen sent les més populars, seguides de les de fruita i les de mantega, però també se'n poden fer d'altres varietats, com les de crema. Les vendes de mones de Pasqua han experimentat un lleuger augment en els últims anys, perquè, segons el Gremi de Pastissers, molts immigrants han adoptat algunes de les tradicions gastronòmiques, com és la de consumir mones de Pasqua. La mona, tal com la coneixem avui dia, la figura de xocolata, és una creació moderna, de la segona meitat del segle XX. Però el que molta gent no sap és que l'art de fer figures amb xocolata va néixer a Barcelona. I, sigui com sigui, en arribar aquestes dates, els aparadors de les pastisseries són tot un espectacle. Per Pasqua el repertori de mones que exhibeixen les pastisseries catalanes es converteix en tota una atracció. Les figures al·legòriques a les pel·lícules infantils, com "Buscant a Nemo", o als personatges de l'any com Ronaldinho, omplen els aparadors. I cada any s'espera, d'alguns pastissers, la figura sempre de xocolata i espectacular. Com el gos Bulli, en homenatge al cuiner Ferran Adrià, que ha fet el pastisser Antoni Escribà. Ell és un dels artesans que des de Barcelona ha exportat al món la tècnica de les figures de xocolata. Una tècnica que té un creador, una data i una ciutat. Lluís Santapau va ser el precursor de les mones de xocolata a finals dels anys 30 a Barcelona. La tradició de regalar un brioix amb ous, els padrins als fillols, és ancestral, però la de les figures de xocolata no es va estendre fins a la dècada dels 40 i dels 50. Diuen de Lluís Santapau que va ser el gran creador de la pastisseria moderna. El seu fill s'ha especialitzat en una de les últimes aplicacions de la xocolata: prepara les imatges que després seran serigrafies de xocolata. Treballa envoltat de les fotografies i dels quadres que també pintava el seu pare.