Mor als 70 anys el cineasta gironí Joaquim Jordà, víctima d'un càncer

Al llarg de la seva carrera cinematogràfica, Jordà ha destacat per un cinema compromès i crític, lluny del pur entreteniment i sempre a prop de la seva societat. Al documental "Els treballadors de Numax" va retratar la classe obrera, i dues dècades després va recuperar les seves vides a "Veinte años no es nada". Però un dels seus títols més coneguts és "Mones com la Becky", on criticava els mètodes de la psiquiatria moderna.

Una altra de les pel·lícules que van causar impacte va ser "De nens", on posava en dubte els mecanismes legals del cas de pederàstia del Raval. Fa només dos mesos, el Macba va inaugurar una gran retrospectiva dedicada al cinema de Joaquim Jordà.

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha elogiat la trajectòria de Jordà per haver tingut "un paper important en el cinema català des del qual s'ha significat per obrir nous camins". Mascarell creu que el cineasta "ha influït d'una forma decisiva en la generació de documentalistes que actualment fan cinema al nostre país".

Per la seva banda, el periodista i escriptor Arcadi Espada ha destacat el "compromís social" de Jordà, amb el qual ha mantingut una "relació d'un gran respecte" i de "profund agraïment". L'any 2001, el cineasta va portar a la gran pantalla el llibre "El Raval. Del amor a los niños", que havia escrit Espada sobre la desarticulació d'una suposada xarxa de pederàstia. Espada ha remarcat que Jordà va ser "l'únic intel·lectual i artista català que va estar al meu costat" quan va publicar el llibre.