Mor als 80 anys el periodista Josep Pernau

En els últims vint anys de la seva carrera, Pernau havia exercit com a columnista i editorialista d'"El Periódico", on es va fer veterana la seva columna "Opus mei" una mirada irònica, però també esperançada, del món.

Considerat un dels periodistes més respectats de Catalunya, Pernau va acumular una llarga trajectòria professional, en què va ser director del "Diari de Barcelona" en dues etapes diferents, del "Diario Femenino", de "Mundo Diario", de la revista "Destino" i del setmanari "Mundo".

Nascut a Lleida el 1930, amb 22 anys va ingressar a l'escola Oficial de Periodisme de Barcelona. El 1966, va ser cofundador del Grupo Democrático de Periodistas; durant els anys de la transició, va ser president de l'Associació de la Premsa, i del 1978 al 1981, va presidir la Federació d'Associacions de la Premsa (FAPE), a més de ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya entre el 1991 i el 1997, període en què es va aprovar el Codi Deontològic de l'entitat.
 
A banda de la seva tasca en la premsa diària, Pernau va publicar els llibres: "Història mundial des de 1939", "Diari de la caiguda de Barcelona" i va ser l'artífex del programa de televisió "Los niños del 36", una sèrie de tres capítols basada en una idea del periodista.

El 2004, va presentar el llibre "Memòries: d'Arbeca a l'opus mei", editat per La Campana, en què narra les seves vivències durant la Guerra Civil, la seva estrena a la premsa escrita, els viatges que va fer pel món i el seu pas per diverses publicacions. El 2005 va apareixer la versió en espanyol "Memorias. Confieso que soy periodista".

Compromès amb la llibertat d'expressió des dels temps durs del franquisme, al llarg de la seva carrera va rebre nombrosos premis, com l'Ortega y Gasset el 1991, el Premi Josep Maria Lladó a la llibertat d'expressió el 2002 i el Premi Internacional Manuel Vázquez Montalbán en la categoria de periodisme cultural i polític el 2005, any en què va rebre també la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.