Mor als 96 anys l'editora Maria Carme Dalmau, històrica promotora de la cultura en català
Aquest dijous ha mort l'editora Maria Carme Dalmau als 96 anys. El 1959 va fundar juntament amb el seu pare l'editorial Rafael Dalmau Editor i la va dirigir entre el 1971 i el 1996.
Al capdavant d'aquesta editorial especialitzada en història, geografia i cultura popular de Catalunya, Dalmau va impulsar col·leccions com "Els castells catalans" o "Episodis de la Història", que encara es publica.
L'editorial, que ara gestiona el seu fill, ha comunicat la seva mort amb una publicació a les xarxes socials:
Tota una vida dedicada als llibres
Maria Carme Dalmau i Dalmau va néixer el 1930 a Barcelona, amb 12 anys ja va començar a col·laborar al negoci familiar, la Llibreria Dalmau, i a partir dels 15 s'hi va dedicar en exclusiva.
Des del 1946 aquesta feina la va compaginar amb la de l'Editorial Dalmau i Jover, fins que el 1959 ella i el seu pare, Rafael Dalmau i Ferreres, van decidir fundar la seva pròpia editorial.
A més de les col·leccions sobre els castells i els episodis, va editar-ne d'altres com "Enciclopèdia de l'excursionisme", "Món Casteller", "Història Militar de Catalunya" o l'"Atles dels comtats de la Catalunya Carolíngia".
El 1978 va ser l'única dona que va participar en la creació de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, i la seva tasca editorial li va suposar rebre el 1985 la Creu de Sant Jordi i el 2021, quan ja tenia 91 anys, el Premi Nacional de Cultura.
Fundar una editorial en català en ple franquisme
En una entrevista a la revista Serra d'Or del 2024 va explicar que el motiu de la fundació és que ella i el seu pare volien fer llibres en català, i la família Jover, copropietària de l'editorial, s'hi resistia, i va afegir que la separació va ser "traumàtica".
En aquesta entrevista, republicada pel digital Núvol, va explicar que no tenir una carrera universitària li va dificultar més la feina d'editora que no pas ser dona, i que la vocació li va venir de família:
És una cosa que m'he trobat que la família ho feia, i que he procurat continuar tan bé com he pogut.