Mor la vedet Tania Doris, una de les reines de la revista al Paral·lel de Barcelona
Coneguda i estimada pel públic com a Tania Doris, una de les últimes vedets de revista del Paral·lel de Barcelona, Dolores Cano Barón, ha mort aquest dimecres a Barcelona als 74 anys, segons ha confirmat Lita Claver, La Maña, representant, com ella, de les darreres llegendes del gènere a l'estat espanyol i, particularment, a Barcelona.
Durant gairebé tres dècades, Tania Doris va ser una de les reines del Paral·lel, estrella principal del Teatre Apolo, on va debutar el 1969, als 17 anys, amb l'espectacle "¡Esta noche... sí!".
A l'Apolo hi va protagonitzar nombroses revistes, moltes al costat dels còmics Luis Cuenca i Pedro Peña: "Una rubia peligrosa", "Seductora", "La pícara reina", "La dulce viuda", "Un reino para Tania", "Deseada" o "Taxi, al Apolo", del 1993, després de la qual es va retirar dels escenaris.
La Maña ha assegurat que Doris era una "presència meravellosa damunt l'escenari", però que com a persona era "bona persona i companya".
Ha recordat que van començar juntes al Teatro Oasis de Saragossa i que Tony Leblanc se la va emportar per iniciar la seva carrera com a supervedet.
Massa alta per ser ballarina
Dolores Cano Barón va néixer a València el 1952, en el si d'una família andalusa. Va estudiar ball clàssic espanyol en una acadèmia i, posteriorment, es va fer ballarina professional.
La seva alçada –feia gairebé 1,80 m– li va impedir continuar com a ballarina, però va trobar el seu lloc en el món de la revista. L'empresari Matías Colsada la va descobrir amb 16 anys i Dolores Cano va passar a ser una de les "chicas alegres de Colsada", batejada com a Tania Doris.
L'empresari no només li va posar nom artístic, sinó que la va fer debutar al Teatre Apolo de Barcelona. Des d'aquell moment, la seva vida va estar vinculada a Barcelona i a Matías Colsada (Matías Yañez Jiménez), amb qui va conviure fins a la mort d'ell l'any 2000, encara que no es van casar mai.
El gestor cultural i amic de Tania Doris Joan Estrada, que ha lamentat aquest dimecres la mort de l'artista, n'ha dit que va ser "l'autèntica vedet del Paral·lel, una dona molt alta, molt guapa, molt esvelta, una persona molt honesta, que en els últims anys va portar una vida molt discreta, totalment retirada del món de l'espectacle", des que es va retirar fa més d'un quart de segle.
Barcelona, Madrid, Mèxic i una pel·lícula
L'any 1983, va presentar a Madrid la revista "Un reino para Tania", una obra amb la qual va viatjar després a Mèxic, després d'una invitació de Mario Moreno, Cantinflas, i també va presentar la seva pel·lícula "Historia de la revista".
Així mateix, en aquella època va ser homenatjada per l'aleshores alcalde de Madrid, Enrique Tierno Galván, al Club Internacional de Prensa. A Madrid també va presentar "La dulce viuda', "Acaríciame", "Venus de fuego", "Deseada" o "Quiere ser mi amante". A més, el 1988 va estrenar la comèdia musical "Bésame, Johnny".
L'any 1984 va protagonitzar la seva única incursió al cinema, la pel·lícula musical "Las alegres chicas de Colsada", dirigida per Rafael Gil, que buscava portar l'èxit del gènere de la revista a la pantalla gran.
Tania Doris a TV3
Tania Doris a ser una de les personalitats del món de l'espectacle que van enviar un missatge de benvinguda al nou canal, Televisió de Catalunya, el 1983 en la seva primera emissió.
La vedet, en l'època de la seva màxima popularitat, va aparèixer en diversos programes de TV3. El 1984, a l'"Àngel Casas Show", va actuar i va ser entrevistada per Àngel Casas; el 1985 també aparèixer al concurs "Tres i l'astròleg", en què parlava amb un dels personatges de Santi Sans, i el 1993 Txe Arana i Miqui Puig fins i tot la rebien a "La vida en un pis", una de les seccions de l'"Sputnik".
L'herència de l'empresari i company Matías Colsada
L'any 2006, ja retirada del ball i els lluentons, el seu nom va tornar als mitjans de comunicació arran d'una demanda perquè es determinés quina part de l'herència de l'empresari Matías Colsada li corresponia a ella.
L'herència de l'empresari, que va morir sobtadament sense deixar testament, va ser objecte de disputa entre la vídua legal, Tania Doris, amb qui va conviure durant 30 anys, i dues dones que van al·legar ser-ne filles il·legítimes.
El 2014, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va reconèixer els drets de Tania Doris a una part de l'herència, per haver contribuït durant 32 anys a l'èxit empresarial de Colsada.