Mor l'elegant actriu Lauren Bacall, parella inseparable de Humphrey Bogart dins i fora de la pantalla

Lauren Bacall ha mort aquest dimecres a la nit als 89 anys. Destacava per la seva bellesa i elegància. Va intervenir en més de 60 pel·lícules, entre les quals destaquen "Tenir-ne o no", "Carreró sagnant" o "Com casar-se amb un milionari". Per les seves interpretacions va guanyar nombrosos guardons. L'Acadèmia també la reconèixer amb un Oscar honorífic. Aquesta nit Hollywood ha tornat a perdre una gran estrella. Més que una actriu, una llegenda, un mite del blanc i negre.

La seva bellesa gens convencional va cridar l'atenció de Howard Hawks quan només tenia 17 anys. Amb vint anys va debutar al cinema al costat de Humphrey Bogart a "Tenir-ne o no", i, d'allà, en va sortir pocs mesos després una sòlida parella en la ficció i en la realitat.

Amb Bogart, la "Bacoll", o "Bacall" com se la coneixia a Catalunya, va rodar "El son etern", "La senda tenebrosa" i "Cayo Largo".

Lluny de quedar encasellada com l'esposa o la viuda de Bogart, Bacall va seguir la seva pròpia carrera com a actriu, fins a participar en més de quaranta pel·lícules, amb títols tan recordats com "Com casar-se amb un milionari", "Escrit en el vent", "Carreró sagnant", "L'últim pistoler", "L'Índia en flames" o "Harper, investigador privat".

A partir dels anys setanta va anar espaiant les seves aparicions al cinema. El 1996 va ser nominada a l'Oscar pel seu paper a "L'amor té dues cares", i el 2009 se li va concedir un Oscar honorífic pel conjunt de la seva carrera.

Havia visitat Barcelona de manera privada en diverses ocasions i també, convidada per TV3, el març del 1988, per participar en el programa "Àngels Casas Show", on va explicar que no se sentia un mite. Ho argumentava d'aquesta manera:

"Penso que un mite és una cosa que vola per l'aire. Jo no considero que un mite sigui una realitat. Considero que és la ficció de la imaginació d'algú, i els mites tenen a veure amb la fantasia, i jo, que sóc una persona que toca molt de peus a terra, no em relaciono gaire bé amb el món dels mites."

Entre les seves últimes aparicions destaquen "Diamants", del 1999, i les dues primeres parts de la trilogia americana de Lars von Trier.