"Murs de silenci. Gran Escala 2000": els vincles entre l'explotació sexual, càrrecs públics i funcionaris de l'Estat a un club de l'Alt Empordà

Dues menors d'edat van denunciar l'any 1992 que havien estat explotades sexualment al club Gran Escala 2000, de Ventalló (Alt Empordà). A partir d'aquell moment, els Mossos d'Esquadra comencen una de les seves primeres investigacions, que culmina amb la detenció d'una vintena de persones (entre propietaris i treballadors), però també d'alguns clients, càrrecs públics i empresaris, entre ells l'alcalde de Vilamalla, Ferran Prat, i el regidor i exalcalde de Sant Pere Pescador Joan Casamort.

El procés judicial, que excepcionalment es va resoldre en tan sols mig any, té una certa transcendència mediàtica i se'n fan ressò la majoria de mitjans estatals. La sentència condemna els propietaris i alguns treballadors, però absol els clients, perquè considera que no podien saber l'edat de les noies. La decisió del tribunal no és unànime. El vot particular de l'única dona dels tres magistrats que formen el tribunal manté que les proves acrediten que els clients eren coneixedors de l'edat de les noies. Tot i el recurs de la Fiscalia, la sentència va ser ferma.

Una víctima d'explotació sexual, menor d'edat, identifica com a client un jutge, trenta anys després

"Murs de silenci. Gran Escala 2000" és el nom d'aquesta sèrie documental que sintetitza els obstacles que ha trobat la investigació periodística per aclarir les vinculacions entre els que regentaven el negoci i els càrrecs i personatges públics de l'època. De fet, també és un retrat d'un moment en què les connivències a l'entorn de l'explotació sexual eren habituals. Una de les testimonis, que va ser una menor víctima d'explotació sexual, identifica com a client un jutge.

Trenta anys després, aquest cas encara genera preguntes. Van seure al banc dels acusats tots els que hi estaven implicats? Hi havia altres càrrecs públics o funcionaris de l'Estat dels quals no en van transcendir els noms? Com es va fer el pacte de silenci entorn de l'explotació de les menors? Qui podien ser els socis del negoci, més enllà del membres de la família Fernández, que actuaven com a proxenetes? Com ha estat la vida d'aquelles menors explotades sexualment? És possible superar-ho?

L'equip de la sèrie documental identifica l'autor de l'havanera "El meu avi", José Luís Ortega Monasterio, com a soci d'un dels principals proxenetes de la Costa Brava. La investigació s'ha gestat durant dos anys a partir de més de dos centenars d'entrevistes, que, en alguns casos, s'han repetit al llarg del temps per verificar i contrastar els detalls de cadascun dels relats. La majoria dels entrevistats han declinat parlar davant de la càmera, però els qui ho fan aporten elements d'anàlisi rellevants que s'han complementat amb la recerca documental a una desena d'arxius històrics de Catalunya i l'Aragó.

Aquest treball d'investigació el podreu veure en dos formats: Al programa "Nits sense ficció" de Tv3 en un sol documental i a la plataforma 3Cat en format de docusèrie composta per tres capítols: el primer, "La denúncia de dues menors: 'Jo era verge'"; el segon, "De l'operació policial al judici: 'Ho tenim perdut'", i el tercer, "Més enllà del 2000: 'Hi havia més socis. La investigació periodística de 3Cat  deixa al descobert una xarxa de clubs on era habitual explotar menors d'edat, identifica un centenar de dones explotades a tot Espanya i també revela els vincles entre proxenetes i personatges d'una certa notorietat. Cap de les menors explotades sexualment no ho van dir mai públicament. Ni tan sols algunes de les famílies respectives han arribat a conèixer aquesta experiència de la seva vida, que les va marcar per sempre.

Fitxa tècnica

Una docusèrie d'Anna Teixidor Colomer i Marc Faro Costa, produïda per 3Cat

Producció executiva: Sílvia Pairó Vila

Producció: Sandra Rierola Pardo

Realització: Joan Torrents Puigvert

Imatge: Marc Faro Costa

Muntatge: Carles Señalada

Guió: Laia Manresa Casals i Anna Teixidor Colomer

Documentalista: Teresa Ibars Buira