Concert per Palestina, Rosalía
Ministre Puente crisi ferroviària
Morts palestins a Gaza
Pujada salari mínim
Mort allau Benasc
Ensorrament Vilanova de Bellpuig
Rodalies servei
Mor dona incendi a Breda
Borrasca Kristin
Trump Iran
Barça Copenhaguen
Champions
Benfica Madrid
Rybakina

Dilluns, a les 22.40

"Musk contra Bezos. La nova guerra de les galàxies", a "60 minuts"

El dilluns 5 de juny, a les 22.40, "60 minuts" estrena el documental "Musk contra Bezos. La nova guerra de les galàxies", una competició sense fi pel protagonisme a l'espai. La història es construeix per l'oposició d'aquests dos empresaris amb ritmes i visions molt diferents. Com diu Brad Stone, biògraf de Jeff Bezos: "Bezos i Musk són molt competitius. No estan acostumats a compartir el protagonisme. Podríem dir que l'escenari és massa petit per a tots dos"

És una nova era espacial protagonitzada pels dos homes més rics del món. Musk i Bezos volen arribar a Mart, construir ciutats a l'espai i portar-hi turistes. El somni que semblava excèntric de dos genis d'internet s'està convertint en un negoci gegantí, encoratjat per la ferotge competició entre tots dos.   

Starship és la nau més potent de la història, amb què Elon Musk vol portar astronautes a la Lluna i a Mart. Fa uns mesos, vam veure una "desintegració no programada" en ple vol. Una imatge que forma part de la nova carrera espacial de la qual els milionaris Musk i Bezos són part fonamental. 

Elon Musk, el visionari del Tesla, i Jeff Bezos, l'home que va revolucionar el comerç en línia, van créixer a l'era de les aventures espacials, amb Star Trek i la Guerra de les Galàxies. El documental s'endinsa en el naixement, des de petits, d'aquesta fascinació per l'espai, que els ha portat a invertir-hi temps i molts milions.  

Per a entendre la història d'aquesta confrontació ens remuntem a finals dels anys 90, quan un Musk de només 20 anys intenta comprar un coet rus per al seu projecte d'arribar a Mart i l'enginyer en cap de l'Agència Espacial Russa el menysprea. Lluny d'aturar-se, va decidir construir ell mateix els coets i va invertir la meitat de la seva fortuna d'aquell moment en crear SpaceX i construir naus low-cost. Però ¿qui havia d'apostar per una empresa de friquis de la informàtica que volia anar a l'espai, una proesa reservada fins aleshores als estats? Doncs la NASA. El 2008, Musk va obtenir un contracte per subministrar vols a l'Estació Espacial Internacional. Pel govern nord-americà era la manera de mantenir la seva trontollant posició de líder en la indústria espacial mundial. Així, Musk i la seva SpaceX ja ha canviat la indústria tradicional de llançament aeroespacial  

Molest per aquests èxits del seu contrincant com a nou heroi de l'espai, Jeff Bezos treballava mentrestant a poc a poc i en secret al desert de Texas per ser el primer en portar turistes a l'espai amb un coet reutilitzable. Amb la seva empresa Blue Origin, Bezos es veu a sí mateix com el líder d'aquest nou mercat.  

La successió d'anuncis dels dos empresaris no s'ha aturat: Musk colonitzaria Mart, per a la qual cosa construiria un coet gegant reutilitzable, l'Starship. Bezos revelaria el seu projecte, fins aleshores també secret, d'anar a la Lluna. Però Musk li passaria la mà per la cara quan la NASA tria l'Starship per la futura missió al satèl·lit de la Terra. 

Però ara la batalla més ferotge dels multimilionaris és l'accés a Internet d'alta velocitat des de l'espai. Les seves megaconstel·lacions  de satèl·lits en l'òrbita terrestre baixa proporcionaran serveis de dades de banda ampla. És una cursa per monopolitzar les futures comunicacions terrestres. Bezos ha llançat el projecte Kuiper, una xarxa de més de 3000 satèl·lits. Però un cop més Musk l'ha superat amb el seu projecte Starlink, que estaria format per 42 mil satèl·lits. 

Fins on arribarà la comercialització intensiva de l'espai? "Musk contra Bezos. La nova guerra de les galàxies" explora com l'enlluernador èxit d'aquells inversors privats inaugura l'era anomenada "New Space", una revolució que tindrà implicacions per a tots nosaltres.  

 

Dirigit per Agnes Hubschman