
Netanyahu ordena iniciar negociacions directes amb el Líban per desmantellar Hezbollah
Redacció
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha ordenat iniciar negociacions directes amb el Líban per deixar d'atacar-lo. Però a canvi, demana el desarmament de Hezbollah. L'anunci de les seves intencions ha estat l'endemà de l'ofensiva més virulenta d'Israel contra el Líban, en què en menys de 48 hores ja han mort més de 300 persones, i després de demanar l'evacuació dels barris del sud de Beirut.
Netanyahu ha dit que vol que les negociacions es facin "al més aviat possible", en un context en què la treva a l'Iran penja d'un fil.
El Líban demana un alto el foc temporal per permetre converses amb Israel i vol "el mateix model" pactat entre l'Iran i els Estats Units.
Per part de Hezbollah, un legislador de la milícia ha anunciat que el grup rebutja negociacions directes amb Israel. I ha dit que el govern libanès hauria d'exigir l'alto el foc com a condició prèvia abans de fer cap pas.
S'espera que les converses de treva entre el Líban i Israel siguin la setmana vinent a Washington.
En la mateixa línia, una hora abans de l'anunci de Netanyahu, el president libanès, Joseph Aoun, ha dit que "l'única solució a la situació al Líban és aconseguir un alto el foc entre Israel i el Líban, seguit de negociacions directes" i ha informat que estava treballant en una via diplomàtica.
Incertesa per la reobertura de l'estret d'Ormuz
Dissabte està previst que es reuneixin les delegacions de l'Iran i dels Estats Units. El fet que Israel i els Estats Units excloguin el Líban de l'alto el foc de dues setmanes fa que plani el clima d'incertesa pocs dies abans de la reunió.
El líder suprem de l'Iran, Mojtaba Khamenei, ha assegurat que "l'Iran es venjarà per la mort del difunt líder suprem i els seus màrtirs" i ha afirmat que "portarà la gestió de l'estret d'Ormuz a una nova fase", segons una declaració emesa a la televisió estatal iraniana.
Tampoc queda clar si les autoritats iranianes estan complint l'acord: el compromís era obrir del tot l'estret d'Ormuz, i de forma immediata, però això no està passant.
Aquest dijous un petrolier del Gabon ha estat el primer a travessar l'estratègic pas.
La Guàrdia Revolucionària ha publicat un mapa amb dues rutes de trànsit obligatòries, a tocar de la costa iraniana, per esquivar una zona minada enmig de l'estret. Les mines col·locades estratègicament per l'Iran obliguen els vaixells a passar amb escorta i a pagar un peatge milionari per embarcació.
Al llarg de la jornada, l'Iran ha demanat de nou que cessin els bombardejos al Líban abans de negociar amb els Estats Units al Pakistan aquest cap de setmana. I el Pakistan, mediador del conflicte, reitera que l'alto el foc inclou el Líban i ha advertit que els bombardejos massius violen el dret internacional.
L'Iran ha comprovat que controlar l'estret d'Ormuz li dona avantatge i no hi vol renunciar. Ara, un dels objectius de les negociacions per part dels Estats Units és tornar-lo a obrir; és a dir, tornar a la situació que hi havia abans de l'inici de la guerra.
El Líban, de dol després de l'onada d'atacs israelians
El Líban està de dol després de l'onada d'atacs israelians de dimecres, on van morir més de tres-centes persones i més d'un miler van ser ferides.
Alguns dels hospitals del Líban estan col·lapsats i es podrien quedar sense equipament per a traumatismes en qüestió de dies, segons ha informat l'Organització Mundial de la Salut.
L'exèrcit israelià ha matat en un bombardeig a Beirut Ali Yusuf, el secretari personal i nebot del líder de Hezbollah i la milícia ha disparat uns 30 coets i drons cap a territori israelià en resposta dels atacs.
El primer ministre del Líban ha ordenat a l'exèrcit i als cossos de seguretat que reforcin el control sobre Beirut i "restringeixin l'ús d'armes" a la capital libanesa.
En total, els atacs Israelians han matat unes 1.700 persones al Líban de l'actual guerra i han desplaçat més d'un milió de persones, segons les autoritats libaneses.
I des de llavors, des del 28 de febrer, més de 3.000 persones han mort a l'Iran, segons l'Organització de Medicina Forense del país, que ha explicat que no han pogut identificar encara el 40% dels morts.