Netanyahu es referma en l'objectiu d'ocupar tot Gaza malgrat les reticències del cap de l'exèrcit

Benjamin Netanyahu manté la intenció d'ocupar completament la Franja de Gaza, malgrat l'oposició del cap de l'exèrcit, que no és partidari d'expandir els combats a zones on hi ha ostatges.

Netanyahu s'ha reunit aquest dimarts amb el Cap de l'Estat Major de l'exèrcit, Eyal Zamir, en una trobada de tres hores en què també han assistit els ministres més pròxims al mandatari. Zamir "ha presentat totes les opcions per continuar amb la campanya", segons un comunicat de l'oficina de Netanyahu.

El document apunta també que "les Forces de Defensa d'Israel estan preparades per implementar qualsevol decisió presa pel gabinet polític i de seguretat", en resposta a les filtracions que apunten a un desacord.

Després de dos mesos de combats, l'exèrcit israelià s'oposa a fer maniobres prop de les zones on hi ha ostatges. La premsa israeliana dona per fet que, si Netanyahu porta a terme aquesta nova fase de la invasió, el cap de l'exèrcit, Eyal Zamir, presentarà la dimissió.

Tampoc alguns membres de l'executiu ho veuen clar. És el cas del ministre d'Exteriors, Gideon Saar, que ha expressat el seu suport al cap de l'exèrcit a través de les xarxes socials: "El cap de l'Estat Major ha d'expressar la seva opinió professional de manera clara i inequívoca davant la cúpula política".

Però sembla que per a Netanyahu, "la decisió ja està presa". O si més no aquest és el missatge filtrat per un alt funcionari del gabinet del primer ministre a la cadena de televisió N12.

Si finalment el govern israelià tira per dret i engega una ocupació total de la Franja, Netanyahu no només haurà de convèncer l'exèrcit, sinó també la comunitat internacional, les famílies dels ostatges i la població israeliana, que majoritàriament vol la fi de la guerra.
 

L'ONU qualifica el pla d'Israel de "profundament alarmants"

Les Nacions Unides ja s'han pronunciat sobre la intenció d'Israel d'ocupar tot Gaza. Un pla que han qualificat de "profundament alarmant".

En una reunió del Consell de Seguretat de l'ONU aquest dimarts, celebrada a petició de l'ambaixador d'Israel a l'ONU, Danny Danon, el secretari general adjunt de l'organització Miroslav Jenca ha dit que un moviment d'aquest tipus "podria tenir conseqüències catastròfiques i posar encara més en risc les vides dels ostatges que queden a Gaza".

Jenca ha afegit que "la llei internacional és clara i Gaza és i ha de seguir sent part integral del futur estat palestí".

A la reunió també ha intervingut Ilay David, germà de l'ostatge israelià que apareix en imatges fetes públiques per Hamas. David ha dit que "cada demora és un pas més cap a un final tràgic".

Donald Trump, per la seva banda, ha evitat posicionar-se sobre una potencial ocupació total de la Franja. Des de la Casa Blanca, el president dels Estats Units s'ha limitat a dir que "dependrà d'Israel".
 

Comerciants locals podran entrar aliments a Gaza

També s'ha anunciat que es permetrà l'entrada parcial d'ajut humanitari. En concret, s'autoritzarà que "un nombre limitat de comerciants locals subjectes a criteris específics i controls de seguretat" distribueixin directament aliments i ajuda humanitària a Gaza.

Amb aquest mecanisme, l'exèrcit deixarà passar comerciants gazians perquè venguin "productes alimentaris bàsics, menjar per a nadons, fruita, verdura i articles d'higiene", que s'hauran de pagar amb transferència bancària, segons un comunicat fet públic aquest dimarts.

La circulació de diners en efectiu a Gaza és molt limitada, després que l'exèrcit hagi destruït bancs i caixers. Per aconseguir-ne, la població ha de pagar als canvistes recàrrecs de més del 50%.

Les agències de les Nacions Unides i les organitzacions que encara operen a la zona han denunciat els riscos dels seus equips per recollir i distribuir ajuda humanitària. Han de travessar zones de combat per recollir les mercaderies i esperar hores fins que l'exèrcit deixa passar els combois.

L'exèrcit s'oposa a atacar zones amb ostatges

L'exèrcit israelià no vol dur a terme operacions militars a les àrees on hi ha ostatges per por de "fer-los mal" o que siguin executats com a represàlia.

Un portaveu del govern ha advertit que "si el cap de l'Estat Major no hi està d'acord hauria de dimitir", en referència al líder de l'exèrcit, Eyal Zamir, que s'ha mostrat en contra d'aquesta opció. Zamir ha cancel·lat una visita que tenia programada als Estats Units.

A més, l'exèrcit ha anunciat en un comunicat que cancel·lava l'extensió del servei de les tropes terrestres regulars ampliat aquest 2025 "per donar als soldats una mica d'espai per respirar" després "dels intensos combats en diversos sectors de les forces armades en els últims dos anys":

"Les decisions les ha pres el cap de l'Estat Major, preocupat per la qualitat del servei dels combatents i l'enfortiment dels seus drets, en vita a la seva contribució a les Forces de Defensa d'Israel i de l'Estat d'Israel."  

L'exèrcit també adverteix que costarà anys destruir l'entramat de Hamas, segons el diari The Times of Israel.

Crítiques a Netanyahu des d'Israel

Tot això en un context en què les crítiques al govern no paraven de créixer. De fet, aquest dilluns excaps d'intel·ligència i l'exèrcit israelià han publicat una carta oberta, amb còpia a Donald Trump, on adverteixen que "Netanyahu està portant a Israel i als ostatges a la catàstrofe".

La missiva l'han signat 550 exalts càrrecs i antics membres d'intel·ligència i seguretat, en el gest d'oposició interna més contundent fet públic fins ara contra el govern de Netanyahu. També han publicat un vídeo on denuncien que Netanyahu està portant el país a la catàstrofe:

"Tenim un govern que els fanàtics messiànics han empès cap a la irracionalitat."

Aquests veterans, venerats al país, asseguren que "la guerra ja no és justa" i que hi ha hagut massa baixes per pocs guanys. També creuen que "el dany internacional és greu" i que no s'ha avançat gens en l'alliberament dels ostatges, com s'explica en aquest vídeo:

Les crítiques internes s'afegeixen a les protestes internacionals contra l'ofensiva israeliana a Gaza i les peticions d'aturar la fam a Gaza.

A Nova York, membres de la comunitat jueva s'han sumat a una protesta davant l'Hotel Internacional Trump contra la crisi humanitària a Gaza que ha acabat amb desenes de persones detingudes.

Netanyahu cessa la fiscal general, un perfil incòmode per al govern

En la reunió del Consell de Ministres d'aquest dilluns s'ha cessat, per unanimitat, la fiscal general d'Israel, Gali Baharav-Miara.

Es tracta d'un perfil controvertit per l'executiu israelià perquè Baharav-Miara ha investigat casos de corrupció dins del govern.

Tot i això, la mesura només pot ser efectiva amb l'aprovació del Tribunal Suprem, que aquest dilluns ja ha suspès la seva aplicació cautelarment.

Concretament, l'Alt Tribunal ha emès una ordre que prohibeix fer efectiu el cessament fins que no emeti noves instruccions. D'aquesta manera, l'executiu no pot deixar de col·laborar amb la fiscal, nomenar un substitut o excloure-la de reunions clau.

Vint-i-dos mesos de matances a Gaza qualificades de genocidi per la comunitat humanitària internacional deixen poc marge de crèdit al primer ministre. Molt especialment des que les seves víctimes moren de fam a un ritme creixent: des del maig, prop de 200.

Avui ha mort la primera persona esclafada per un palet tirat des del cel, un infermer anomenat Udai Quraan.

Israel augmenta la pressió sobre Cisjordània

A Cisjordània, Israel també manté el pols sobre la població palestina i dona carta blanca als colons jueus perquè actuïn amb impunitat.

L'estat jueu jutja els colons per la llei civil i els palestins per la llei militar. De fet, ha alliberat el colon jueu que surt disparant l'arma en un vídeo que va enregistrar la mort d'un palestí dilluns passat a Umm al-Khair. Mentrestant, encara reté alguns dels palestins detinguts aquell mateix dia.

L'exèrcit israelià influeix també en com i quan s'han d'enterrar els morts. De fet, encara reté el cos del palestí mort dilluns i diu que no el retornarà fins que la família no accepti les condicions per enterrar-lo: que ho facin fora del poble, a la una de la matinada i que hi assisteixin un màxim de 15 persones.

Davant d'aquesta injustícia, les dones del poble van decidir començar una vaga de fam, que ja fa cinc dies que dura.

El corresponsal de 3Cat a l'Orient Mitjà, Jordi Brescó, ha estat Umm al-Khair, on ha pogut parlar amb familiars de l'Awdah, el palestí mort dilluns passat: