"Ni un pas enrere" davant la guerra criminal contra la droga a les Filipines

Hi ha democràcies nominals, com les Filipines, que moren des de dins, erosionades per pràctiques criminals. El president Rodrigo Duterte ha convertit la democràcia en una dictadura assassina que ha executat, mitjançant esquadrons de la mort, desenes de milers de persones als carrers. La primera víctima va ser un jove que va aparèixer mort amb un cartró al damunt que deia: "Soc traficant de drogues xinès". Era la matinada de l'1 de juliol del 2016. Feia només unes hores que Duterte havia jurat el càrrec de president. Sis mesos després, havien assassinat, com a mínim, 7.000 persones. Des que Duterte va arribar al poder, fins al 2019, van ser executades extrajudicialment entre 25.000 i 30.000 persones en la guerra contra les drogues. A finals del 2019, havien assassinat 12 alcaldes, 7 tinents d'alcalde, 41 jutges, advocats i fiscals, 12 periodistes, a més de milers de "morts col·laterals" que ningú no investigava.

 

 

La periodista Maria Ressa resisteix en aquesta guerra injusta, combatent la dictadura amb informació amb el seu equip de periodistes de la plataforma de mitjans Rappler. En una entrevista que va fer a Duterte quan era alcalde de Davao i candidat a la presidència, ell va declarar: "Admeto que he matat gent. Fa tres mesos vaig matar tres persones", i va marcar les línies que implantaria si arribava al poder: "Serà una dictadura. La policia i l'exèrcit seran la columna vertebral. Acabaré amb les drogues. Us aviso. O us manteniu allunyats de les drogues o us mataré."

 

 

El documental "Ni un pas enrere" ("We hold the line") acompanya durant un any la periodista Maria Ressa i el seu equip, i investiga aquesta "guerra contra la droga" de Duterte amb víctimes, polítics perseguits i membres dels esquadrons de la mort. "Hi ha molts grups d'assassins a sou", afirma el líder d'un grup d'entre set i deu homes. "Per matar un traficant o un camell, m'emporto uns 400 dòlars. Per una persona normal són 100 dòlars." Un altre assassí a sou que dona el seu testimoni al documental confirma que una vegada el president va encarregar matar una persona: "Doncs vam rebre una trucada, i simplement, vam anar per feina. La vam matar. No va parlar directament amb nosaltres, va fer servir un intermediari. Un home ens va trucar i ens va explicar la feina que havíem de fer, a qui havíem de matar."

 

 

Des que la Patricia Evangelista, una de les periodistes d'investigació de Rappler, va escriure sobre els esquadrons que contractava la policia per cometre els assassinats, el portal informatiu fundat per Maria Ressa està en el punt de mira de Rodrigo Duterte, qui els acusa d'haver-se passat de la ratlla i els amenaça en públic: "Als enemics, jo sempre els hi dic: ‘Quan et tingui davant, et clavaré una bufetada. I vigila que no et mati, fill de puta.' Us arrossegaré pel fang. Sou uns fills de puta. I a Rappler també."

 

 

La guerra està servida, i no només la que omple els carrers de cadàvers. A més de l'amenaça i la por a perdre la vida o la feina, el govern fa servir totes les eines de què disposa per acabar amb Rappler i la seva directora, Maria Ressa. Demandes civils per revocar la llicència, demandes penals, i una denúncia per ciberdifamació per la qual un tribunal de Manila ha condemnat Maria Ressa. Ara està en fase d'apel·lació. "Tot això té una motivació política. És un assetjament en tota regla perquè moderem el to dels nostres articles, però aquesta gent no és conscient que, cada vegada que ens fa això, ens sentim més forts i estem més convençuts que amaguen alguna cosa. Què amaguen? Per què els fan por, els periodistes?", es qüestiona Maria Ressa.

 

 

La tasca de Maria Ressa ha estat reconeguda  amb el nomenament de Persona de l'Any per la revista Time, l'any 2018, i pel Premi Nobel de la Pau i el Premi Mundial de la Llibertat de Premsa Unesco - Guillermo Cano el 2021. Ressa lluita amb la força dels fets, amb periodisme de primera i amb amabilitat, però ja ha estat empresonada dues vegades i s'ha convertit en objectiu de campanyes de desprestigi i d'amenaces. L'endemà de la primera vegada que va passar una nit a la presó, acusada de ciberdifamació, la seva veu encara era més encoratjadora: "Us faig una crida perquè no calleu. La llibertat de premsa no afecta només els periodistes. No és per nosaltres, no és per mi, no és per Rappler. La llibertat de premsa és la base del dret que tenen tots els filipins a saber la veritat, per poder demanar comptes al poder. El que veiem ara és la mort gradual de la democràcia. I us demano que uniu forces amb mi." "No ens ajupirem, no ens amagarem. No cedirem ni un pam."

 

 

Més enllà del documental, la lluita de Maria Ressa continua més ferma que mai. El pròxim 9 de maig hi ha eleccions presidencials a Filipines. Duterte va anunciar que es retirava de la política i no s'hi presentaria, però el seu govern es manté implacable amb Rappler. Només en les últimes setmanes, ha presentat 14 denúncies contra aquest mitjà independent per ciberdifamació i Ressa corre el risc que la condemnin a una pena acumulada de cent anys de presó.

 

Podeu veure el tràiler de "Ni un pas enrere" aquí.

 

 

Fitxa tècnica
Direcció: Marc Wiese
Producció: Oliver Stoltz
Direcció de fotografia: Lutz Reitemeier
Muntatge: Marc Schubert
So: Mark Legacy
Música original: Alva Noto, Ruichi Sakamoto i Hannes Bieber
2020

"Ni un pas enrere" ("We hold the line") és una producció de Dreamer Joint Venture en coproducció amb SWR I la col·laboració d'ARTE.

 

📲 #CorrupcióFilipinesTV3