Nina: "No he tingut mai interès pel meu pare biològic, ens va abandonar amb la mare embarassada"

A la casa de l'Anna Flores s'hi poden trobar records a qualsevol racó. En aquesta edició d'"Els meus pares" a casa de la mare de la Nina, la Gemma Nierga s'ha passejat entre fotos, retalls de diari, revistes i els vaixells que feia el Joan Agustí, l'home que realment va fer de pare a la cantant i les seves germanes. El defineixen com un home de mar. Va morir fa setze anys, però, si hi ha una presència a la llar de l'Anna que ocupa gairebé tant espai com la seva filla petita, és el seu. "Encara el sentim tossir, estava molt malament dels bronquis", admet l'Anna.

 

 

Per a la Nina -a casa li diuen Anna Mari-, la figura del Joan també és cabdal en la seva formació, fins al punt que als 18 anys es va canviar el cognom del seu pare biològic -Gayete, cognom que sí que conserven les germanes- i va adoptar el d'Agustí. "Era una persona excepcional, íntegra, noble, autèntica. Era pescador, i era tal com raja. Si t'havia de clavar un moc, te'l clavava. En vida em va donar torta la fortalesa, i des que no hi és, encara me'n dona més."

 

 

A casa de la Nina, a la Floresta, els records són més discrets, però la taula també fa olor de mar, i guarda les maquetes de les últimes mallorquines que va fer el seu pare. Del pare biològic no en té gaires coses bones per dir: "Què pensaria si fos viu i veiés aquest programa?", reflexiona.

Li retreu que abandonés la família quan la seva mare estava embarassada d'ella i tenia dues germanes ben petites, la Mari Carme, amb 4 anys, i la Montserrat, amb 2. "Puc arribar a entendre que marxés, però que no ajudés econòmicament la mare...", comenta.

Des de l'abandonament i fins que el Joan entra a la vida de l'Anna Flores passen anys difícils, a casa els avis, a Pineda, amb la mare amb tres feines i les filles ajudant a cosir calces en tornar del col·legi. El solfeig que a l'escola li recomanen que estudiï queda molt lluny del menjador d'aquella llar.  

 

 

L'èxit de la Nina és també el d'una mare abandonada, una dona amb una fèrria fe cristiana que demostra que ha seguit pas a pas cada esglaó de la seva trajectòria i se'n mostra orgullosa. "Ens en riem molt, de com ens hem arribat a barallar, però ens necessitem molt", assegura la Nina.

La mare té ben present cada moment viscut abans del reconeixement i l'hem sentit opinar sobre els impulsors de la carrera musical de la seva filla: Xavier Cugat -"tot el dia parlava de dòlars; només hi tenia això, al cap"- i Chicho Ibáñez Serrador, que li va encarregar que cosís un vestit a la seva filla per a la seva primera aparició a la televisió, en el concurs "Un, dos, tres", de TVE.

 

 

Maria Flores: "Des de Madrid, la modista del Chicho em donava les indicacions per telèfon."

Gemma Nierga: "Anava molt sexi..."

Maria Flores: "Sí..., ja ho sabeu, el Chicho..., pit i cuixa."

 

 

Una dona al dia

A l'Anna Flores, el passat, però, no se li ha menjat el present. La Nina comenta que està al dia en xarxes socials i estudia idiomes. Va canviar l'anglès pel portuguès, però puntualitza: "Ho he deixat perquè ara em fan pagar."

També canta, com la Mari Carme, la germana gran, que s'ha afegit a la trobada a casa de la Nina i que va guanyar un concurs al Centre Cultural de Pineda interpretant "Gwendolyne" molt abans que la Nina representés Espanya a Eurovisió amb "Nacida para amar", l'any 89.

Amb tants records dels anys viscuts per totes tres a la costa, la casa de la Floresta s'ha omplert de nou d'olor de mar i de música. A l'escenari, la Nina ha triomfat representant durant nou anys "Mamma mia", però a la sobretaula, amb la guitarra que l'avi va regalar a la Montse i va heretar la Nina, com els vestits de quan eren petites, s'entonen havaneres com aquest "Llop de mar".