Només una de cada quatre ofertes de feina té el català com a requisit, però estan més ben pagades
"Es busca administratiu amb un nivell alt de català parlat i escrit."
"Cerquem un higienista bucodental que parli i entengui el català."
"Necessitem incorporar un electricista amb coneixements bàsics de llengua catalana."
Aquests són alguns exemples reals d'ofertes publicades a Catalunya entre el novembre del 2025 i el febrer del 2026 en diversos portals de cerca de feina. Són, però, una minoria: només el 25% de les ofertes laborals exigeixen un determinat nivell de català com a requisit.
El C1 és el nivell de català més sol·licitat
De la mostra analitzada per 3CatInfo, és a dir, 10.000 ofertes de feina publicades al SOC i a Infojobs, també es desprèn que el títol de català més demanat és el C1, que avala un domini avançat de la llengua.
Aquest nivell es pot obtenir aprovant un examen oficial, tot i que el que més habitual és aconseguir-lo per una altra via, no exempta de polèmica: n'hi ha prou amb haver cursat a Catalunya almenys tres cursos de primària i tota l'ESO --i, des del 2007, haver aprovat la matèria de llengua catalana-- per rebre automàticament el títol C1 de català.
Així, els certificats més bàsics, com l'A2 i el B1, se solen requerir per a feines més manuals, mentre que les empreses que busquen treballadors catalanoparlants que hauran d'interaccionar sovint amb clients i proveïdors s'inclinen per demanar-ne nivells avançats, com el B2 i el C1.
Només el 0,32% de les ofertes que demanen català requereixen un títol C2, el nivell més alt dins del marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR). Ara bé, des de desembre de l'any passat, els nous mestres i professors que accedeixin a una plaça interina hauran d'acreditar obligatòriament el nivell C2 de català.
Empresaris i clients, part de la solució
Malgrat que la majoria d'ofertes no demanen cap domini de la llengua catalana, alguns empresaris tenen molt clar per què és un requisit important per ells.
És el cas de Mercè Colomer, directora del grup MINIM, que cerca un muntador de mobles que parli català: "Encara que sembli obvi, som a Catalunya i és important que qui està en contacte amb el client s'expressi en la llengua del client", explica.
Aporta qualitat en el servei que el client se senti comprès i es pugui expressar en la seva llengua. No és un mèrit: ha de ser així.
Per Antonio di Paolo, professor d'Econometria de la UB i expert en la incidència de la llengua al mercat laboral, els clients catalanoparlants "no s'han de tallar" a l'hora de fer servir el català amb els treballadors: "Si la llengua es fa servir, les persones que no són parlants d'aquesta llengua també tindran més incentius per aprendre-la i ho veuran de manera més natural."
La Plataforma per la Llengua recorda que la llei defensa el dret dels consumidors a ser atesos en català i insta les empreses a "afavorir espais de contacte i de socialització en català per als treballadors".
Una dada "vergonyosa"
Xavier Dengra, coordinador d'Empresa i Consum de la Plataforma per la Llengua, titlla de "vergonyós" que només s'exigeixi el català en una de cada quatre ofertes de feina i afegeix que això "demostra que la situació empresarial de la llengua està allunyada del que hauria de ser normal".
L'entitat prollengua assenyala que la globalització i la deslocalització dilueixen el pes del català perquè fomenta entorns més monolingües on el castellà i l'anglès són les llengües dominants, i en culpa, també, la terciarització de l'economia.
El model econòmic de Catalunya ha anat cap a una precarització que busca perfils menys preparats i això fa que el català se'n ressenti.
Fonts del Departament de Política Lingüística expliquen a 3CatInfo que han "incrementat substancialment l'oferta de cursos de català de tots els nivells" i que treballen amb patronals, sindicats i gremis "per oferir cursos que encaixin en els seus entorns laborals".
Més feines i més ben pagades
De les ofertes analitzades que ofereixen una feina a jornada completa se'n poden treure conclusions respecte als salaris: les que tenen el català com a requisit estan entre un 5% i un 10% més ben remunerades que les que no el demanen.
Di Paolo explica que aquest resultat va en la línia de les publicacions científiques recents, que apunten que "tenir un bon nivell de català amplia el ventall d'ocupacions a les quals les persones poden accedir i, més endavant, permet obtenir una posició millor un cop s'entra dins d'una empresa".
El fet de saber parlar i escriure en català està associat de manera directa, i fins i tot causal, a un increment d'ingressos.
Política Lingüística celebra que "saber català contribueix a la millora laboral i al progrés social de manera tangible", mentre que la Plataforma per la Llengua hi veu una "molt bona notícia" en el fet que es paguin sous més alts als qui dominen el català: "Es demostra que no és només una llengua d'integració, sinó que també permet progressar econòmicament", conclou Dengra.
