Nou rareses dels municipis de Catalunya: del nom més repetit a tenir l'Ajuntament al poble veí

Només cal desplegar el mapa de Catalunya per començar a detectar rareses i curiositats. N'hi ha de tota mena: municipis amb formes poc habituals, peculiaritats administratives, límits fronterers inesperats o una toponímia amb molt de joc. 

Moltes d'aquestes situacions cartogràfiques poc usuals del país, que aixequen atencions i passions, es recullen al llibre "Municipèdia: rareses i curiositats de Catalunya", escrit per Josep Maria Olivé García amb l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. A continuació, en destaquem 9.
 

1. Sant Hipòlit de Voltregà, Osona

Fixem-nos en el municipi de Sant Hipòlit de Voltregà, a Osona. És l'únic de tot el país completament encerclat per una altra població: les Masies de Voltregà, que, tot i tenir una població similar, és molt més extens. 

2. Conca de Dalt, Pallars Jussà

Per altra banda, t'imagines que un municipi tingui l'Ajuntament fora del seu terme municipal? És el que passa a Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Els veïns, per adreçar-se al seu Ajuntament, han d'anar al poble del costat, la Pobla de Segur. 

3. RCDE Stadium, Baix Llobregat

Els límits entre municipis, a vegades, també passen pels llocs més inesperats. Un exemple és el camp de futbol de l'Espanyol. Una part pertany a Cornellà, però si la pilota avança uns metres, entra en terreny, administrativament, del Prat. De manera que, depenent de la porteria on es marca, es fa gol en una població o una altra. 

El motiu és el curs del riu Llobregat. Fa cinquanta anys era la frontera natural dels dos municipis. Més endavant se'n va modificar el recorregut, però sense canviar els límits. Es pot apreciar, al detall, a través de l'aplicatiu "L'ull del temps" de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 

Si no ho veus correctament, pots accedir-hi a través d'aquest enllaç. 

"L'ull del temps", de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, és una iniciativa que, a partir de les imatges que va prendre l'aviació nord-americana l'any 1945, permet veure imatges des d'aleshores i fins a l'actualitat. Consulta aquí com era i com ha evolucionat el teu poble, i descobreix, a més, alguns llocs curiosos amb visió aèria.
 

4. Quin sant té més municipis? 

Saps quin sant té més municipis? No és Maria, ni Joan, ni Pere, sinó Martí. N'hi ha fins a nou: Sapresa, d'Albars, de Centelles, de Llémena, de Riucorb, Sarroca, de Tous, Sesgueioles i Vell. De Santa Maria, en canvi, n'hi ha 7. 

Tot i això, el vocable més repetit a l'inici del nom no és un sant, sinó la unió formada per les paraules "vila" i "nova". En total, hi ha 11 vilanoves a Catalunya: d'Escornalbou, de Bellpuig, de l'Aguda, de la Barca, de Meià, de Prades, de Sau, de Segrià, del Camí, del Vallès, i la Geltrú.

Parlant de repeticions... T'aventures a endevinar quin és el "cognom" més posat als nostres municipis? És "del Vallès", amb catorze poblacions. 

La llista és llarga: l'Ametlla del Vallès, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, les Franqueses del Vallès, Llinars del Vallès, Mollet del Vallès, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, la Roca del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Vilanova del Vallès. 

5. Bellvei i Castellet i la Gornal, Tarragona i Barcelona

Hi ha un carrer en què el salt fronterer --de municipi, comarca i demarcació-- l'evidencia el mateix nom: les Dues Províncies. Aquí, una part és de Bellvei, Baix Penedès, demarcació de Tarragona. I una altra, de Castellet i la Gornal, Alt Penedès, Barcelona. 

No és l'única situació curiosa, ni de bon tros, del Penedès. Per exemple, un grup de veïns de Vilafranca volen que els absorbeixi Olèrdola, el municipi del costat.

6. Tornabous, Urgell

Difícilment podríem trobar una forma municipal tan peculiar com aquesta, a l'Urgell. El municipi de Tornabous queda partit en dos per una llengua quilomètrica de Puigverd d'Agramunt. Una delimitació territorial que no afecta la quotidianitat dels veïns. 

Ramon Rius, que viu a Tornabous i té les terres a Puigverd d'Agramunt, explica que "afecta només finques agrícoles i, a efectes pràctics i d'agricultura, no tenim cap problema. Ho fem tot igual, com si fos el mateix municipi".

7. Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, Barcelonès

Una mateixa vorera administrada per tres municipis. És la situació que trobem al Barcelonès, amb Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs com a protagonistes. Els seus límits territorials es troben en aquest punt del nucli urbà i provoquen aquesta situació sorprenent. 

8. Les Valls de Valira, Alt Urgell

Desplacem-nos ara a l'Alt Urgell. Al poble d'Os de Civís, a les Valls de Valira, la casuística és una altra: per connectar-se amb l'altra banda del municipi, o amb Catalunya, sempre han de passar per Andorra. 

9. Circuit de Barcelona-Catalunya, Vallès Oriental

El Circuit de Barcelona-Catalunya és una altra instal·lació esportiva de gran rellevància que està dividida entre dos municipis. En aquest cas, el conegut popularment com a circuit de Montmeló, en realitat és també, en part, de Granollers. Per tant, els corredors recorren dues poblacions diferents en una mateixa volta.

"Municipèdia: rareses i curiositats dels municipis de Catalunya"

Aquestes situacions poc usuals, i moltes d'altres, es recullen en el llibre "Municipèdia: rareses i curiositats de Catalunya", escrit per un enginyer apassionat pels mapes. Josep Maria Olivé agrupa, de manera amable i amb un toc d'humor, desenes de conflictes i curiositats cartogràfiques que aixequen passions al llarg de tot el país. 

La causa de moltes d'aquestes situacions, reflexiona Olivé, és que "el país ha anat evolucionant molt ràpidament a nivell demogràfic i urbanístic, però les delimitacions territorials s'han mantingut al llarg de la història. Això ha generat molts casos que semblen absurds o xocants". 

A més, són casos difícils de resoldre, al seu entendre, argumenta, perquè "cap alcalde o alcaldessa vol ser aquell que va cedir una part del territori perquè tenia una certa lògica geogràfica".

Sigui com sigui, aquest context és el que ha permès a Olivé, amb l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, editar aquest títol, que, creuen, té interès de país.

"Des de petit sempre he estat envoltat de mapes i sempre m'han agradat. Quan tens 947 municipis a Catalunya, hi ha una infinitat de curiositats que vas aprenent. I quan les poses totes juntes, t'adones que tenen molt de valor i que ens expliquen".

En definitiva, podríem dir que l'excepció en aquest llibre és, pràcticament, no aparèixer-hi.