Nova onada de falses amenaces de bomba a escoles d'Itàlia i França, i a les estacions de Saragossa i Calais
Nova onada de falses amenaces de bomba per segon dia consecutiu, a escoles d'Itàlia. Aquest dijous, han estat 3.778 centres els que han rebut correus electrònics o missatges per internet, alertant de la col·locació d'una bomba.
Això just l'endemà que ja es van rebre 3.600 avisos que van obligar a evacuar 300 centres públics, dels 7.500 que hi ha a tot el país.
També, tres escoles de França han rebut amenaces falses de bomba: a Marsella, Laon i el Jura, segons ha confirmat el Ministeri d'Educació. Tot i que a les escoles franceses no ha estat un atac massiu com a Itàlia, a França es produeix enmig d'un clima de tensió del sector educatiu, pel bloqueig d'instituts i protestes dels estudiants.
I totes se sumen a les amenaces falses que dimecres van rebre un miler de centres educatius d'Irlanda, Irlanda del Nord i Escòcia. En cap d'aquests tres països no es van arribar a desallotjar centres, perquè la policia no va donar credibilitat de risc real a les amenaces.
Meloni ordena no evacuar si no hi ha risc real
Després de reunir-se la comissió de seguretat, el govern de Giorgia Meloni ha ordenat no evacuar les escoles i continuar les classes amb normalitat, tret que hi hagi "motius d'alarma específics i fundats".
Malgrat aquestes noves directrius, s'han desallotjat 77 centres, dels quals en 36 s'han pogut tornar a les classes durant el matí, segons el balanç provisional del govern.
El govern italià vol evitar escenes de caos al país, davant d'evacuacions eventuals de milers d'alumnes de col·legis públics, que segons Meloni és l'objectiu dels autors: "Sembrar el caos i la desconfiança".
Es tracta del mateix protocol que ja s'aplica a totes les administracions italianes que estableix, com a criteri general, que no s'han d'evacuar edificis sense proves d'una situació de perill.
Per tant, la recepció de correus massius no obligarà a evacuar col·legis per decisió dels seus directors, sinó que això quedarà en mans del delegat del govern de cada regió.
De fet, el Palau Chigi de Roma –la seu del govern italià– també ha rebut una amenaça de bomba similar amb una exigència de dimissió de Meloni, però no ha activat el seu protocol de seguretat perquè s'ha considerat del tot infundada, han dit fonts de l'executiu.
Els partits de l'oposició han exigit al govern de Meloni fermesa i protocols que evitin els ciberatacs i falses amenaces de bomba, a més de destinar més pressupost a la seguretat informàtica nacional.
El ministre d'Exteriors italià, Antonio Tajani, ha atribuït aquesta situació a una "guerra híbrida" contra Occident.
Amenaces a estacions de Saragossa i Calais
Un nou objectiu de les falses amenaces de bomba han estat les estacions ferroviàries. Una a Espanya, l'estació Saragossa-Delicias. L'avís ha obligat a desallotjar part de la instal·lació i a aturar trens de l'AVE en la línia Barcelona-Madrid. Un servei que ja s'ha restablert a les vies 1, 2 i 3 de Saragossa.
La incidència s'afegeix a la situació de crisi que es viu a la xarxa de trens espanyola tant dels trens regulars, com de l'alta velocitat després de l'accident d'Urda, a Toledo.
Un altre avís de bomba ha alterat la normalitat a l'estació francesa de Calais i ha provocat retards en viatges nacionals i internacionals, tant de l'alta velocitat –entre els quals, l'Eurostar entre París i Londres– com en trajectes convencionals.
Els serveis ferroviaris s'han reprès durant el matí de dijous, amb l'autorització de la gendarmeria, segons ha informat l'operador ferroviari nacional SNCF.
Totes aquestes alertes s'emmarquen en una onada més àmplia d'amenaces de bomba, falses alarmes i ciberatacs registrada en els últims mesos, a diversos països europeus.
Fa unes setmanes, França va ser on es van detectar els primers ciberatacts massius, a neveres de supermercat, que es van estendre a altres països europeus –Bèlgica, Luxemburg, els Països Baixos, Suècia, Irlanda, Estònia i Finlàndia– o als frigorífics de 3 bancs de sang, a més d'amenaces a vols i mitjans de comunicació.