Núria Garriga: "Soc calba, soc grassa i no em penso amagar mai més"

Amb 19 anys, Núria Garriga va veure com li començaven a caure els cabells. "Pensava que hi havia alguna cosa que estava malament amb mi, que no era normal", ha explicat la convidada i ha afegit: "Ens sembla que l'alopècia és una cosa exclusiva dels homes i jo em pensava que no hi havia dones calbes." Garriga també ha dit que fins als 34 anys es va tapar el cap amb un mocador: "24 hores, 7 dies a la setmana."

 

Un camí dur cap a l'acceptació

"La meva autoestima ja era baixa i perdre els cabells va ser la gota que va fer vessar el vas. Vaig tenir moltes inseguretats i pors. Anar sense el mocador era com anar despullada", ha reconegut Garriga. La convidada ha compartit els pitjors moments de la seva vida: "Tapava la meva calvície i tapava les meves emocions. Vaig començar a provar les drogues, vaig perdre les amistats i vaig marxar de casa."

A 28 anys vivia a Barcelona, al carrer. "Vivia al carrer, amb un grup, una família de carrer, que ens protegíem entre nosaltres. Però inclús a ells els hi amagava la meva alopècia. Em despertava abans que ningú per refrescar-me la calba i, de nou, em tornava a posar el mocador." Durant aquells anys, també va perdre la custòdia del seu fill, que va anar a viure amb els seus avis.

 

Un nou començament

"Vaig tocar fons", ha explicat i ha afegit: "Un dia, em vaig trobar al balcó d'un cinquè pis, vaig mirar cap avall i vaig pensar: 'O faig un pas endavant i poso fi a tot o faig un pas endarrere i començo a construir'."

Garriga va prendre la decisió de continuar amb la seva vida, va tornar a Vic, va demanar ajuda a la seva família, va entrar en una clínica de desintoxicació i al cap d'un temps va recuperar al seu fill. Garriga també ha comentat: "Aquí ho explico molt ràpidament, però no ha estat fàcil, no és fàcil. És difícil aprendre a viure sense drogues i la reinserció en una societat que t'ha rebutjat també és difícil."

 

 

Malgrat tot, la convidada ha reconegut: "Estic millor que mai. Soc calba, soc grassa, em dic Núria, soc aquí i no em penso amagar mai més." Núria Garriga és cofundadora d'A pelo, una associació que dona suport a persones amb alopècia, sobretot dones i infants. A més, l'associació també ha format part del documental "Mujeres calvas", que busca visibilitzar l'alopècia femenina.