Núria Marín: "S'està perdent el pensament crític"

La comunicadora Núria Marín, amb més de vint anys de trajectòria en ràdio i la televisió i una audiència de milions de seguidors a les xarxes socials, reflexiona a "Col·lapse" sobre com ha construït aquest altaveu digital i quin ús en fa. Entre l'entreteniment i l'anàlisi, defensa una manera de comunicar basada en el criteri propi, sense renunciar a l'humor ni a una actitud vital marcadament optimista.

Èxit i criteri propi

Marín explica que el seu creixement a xarxes no va ser planificat:

Vaig començar a fer vídeos perquè estava una mica baixa i buscava una alternativa per si em quedava sense feina".

El que havia de ser una sortida personal es va convertir en una rutina estricta:

Vaig estar un any sencer fent contingut diari sense veure ni un euro. Cada dia: vídeo, vídeo, vídeo".

Amb gairebé tres milions de seguidors només a TikTok, la presentadora assegura que encara no és del tot conscient de l'abast del que publica: "De vegades explico coses i després penso: ostres, és que m'està veient molta gent". El salt arriba amb el milió de seguidors, quan "et comencen a prendre seriosament".

El contingut, inclòs el popular "royal salseo" funciona, diu, perquè hi aplica un filtre propi:

Tinc una obsessió i és que la gent tingui pensament crític".

Segons diu, "ara tothom és de posicionar-se d'una banda o de l'altra i no analitzar i no pensar", i per això reivindica el seu propi mètode:

Quan passa alguna cosa, em dono unes hores per preguntar-me què en penso. I un cop ho he decidit, faig el vídeo".

Una pausa conscient abans d'opinar que, assegura, també explica part de la seva connexió amb l'audiència: "Crec que això la gent ho valora molt".

El valor de l'equip

En paral·lel a l'èxit digital, Marín continua vinculada a la televisió, actualment com a presentadora d'"Està passant". "M'ho passo superbé", assegura, i destaca la complicitat amb l'equip i, especialment, amb Natza Farré: "Tenim moltes coses en comú i sempre acabem amb la sensació que hem fet un bon programa".

Després d'anys fent seccions, valora el canvi de rol:

Ara tinc un guió fet per professionals de l'humor i em sento superprivilegiada".

Reconeix que no és guionista i que abans feia "el que podia", però subratlla la importància del treball col·lectiu per fer créixer el resultat final.

L'actitud: una manera d'estar al món

Més enllà de la trajectòria professional, Marín construeix també un relat personal basat en l'actitud. Ho exemplifica amb una anècdota que explica amb humor, però que defensa com a real: "Un dia em vaig mirar al mirall i vaig dir: 'sí, soc guapa'. Vaig decidir: 'a partir d'ara, soc guapa'". A partir d'aquí, diu, "la gent m'ho va comprar".

Per a ella, la "guapura" no és tant una qüestió física com una actitud: "He conegut gent molt guapa que està morta per dins. Hi ha gent que desprèn "guapura" perquè és una qüestió d'actitud". El seu objectiu, diu, és transmetre aquesta energia: "Donar una mica d'alegria".

Sobre la importància de la imatge a la televisió, és clara: "El físic sempre ajuda, no ens enganyarem". Tot i això, apunta que el sector evoluciona: "Crec que avui en dia ja no és tan important". Una mirada que encaixa amb la seva manera d'entendre la comunicació: entre la presència, el criteri i, sobretot, l'actitud.