Washington
Obama prorroga sis mesos més la suspensió d'algunes sancions a Cuba
El president dels Estats Units, Barack Obama, igual que van fer Bill Clinton i George W. Bush, prorrogarà sis mesos més a partir de l'1 d'agost una part de la llei Helms-Burton, de 1996, que pretenia reforçar l'embargament a Cuba. Amb aquesta decisió, Obama segueix la línia dels seus antecessors de suspendre cada sis mesos la secció III d'aquesta llei, que advoca per "aturar" les inversions estrangeres a Cuba i protegir les propietats de ciutadans nord-americans expropiades a la illa.
15/07/2009 - 14.53 Actualitzat 15/07/2009 - 17.19
La llei de llibertat i solidaritat democràtica per a Cuba, coneguda com a llei Helms-Burton pels legisladors que la van patrocinar, va consolidar lleis i decrets anteriors que havien anat conformant l'embargament unilateral dels Estats Units iniciat el 1960 contra Cuba.
L'acció d'Obama es refereix a la secció III d'aquesta legislació, que permet que els ciutadans nord-americans, les propietats dels quals hagin estat expropiades després de la revolució de 1959, presentin demandes als tribunals dels EUA contra individus o entitats que facin negocis amb aquests béns.
L'anunci de suspensió temporal de les sancions té lloc després que ahir va concloure la primera reunió entre els Estats Units i Cuba sobre temes migratoris, des que el 2003 l'administració republicana de George W. Bush va suspendre el diàleg amb l'illa. Una reunió que ha estat qualificada per les dues parts de "fructífera".
Els EUA i Cuba han mantingut de forma permanent converses sobre assumptes migratoris des que, el 1994, una onada massiva de refugiats procedents de l'illa va causar un seriós problema de seguretat a les costes de Florida, la destinació habitual dels que fugen en embarcacions precàries. Aquestes converses es van perllongar amb escassos resultats fins que el president Bush va decidir interrompre-les el 2003 en represàlia pel deteriorament de la situació dels drets humans a l'illa.
La seva represa representa una prova que els dos governs semblen decidits a avançar cap a la normalització d'unes relacions trencades des de fa gairebé mig segle per l'embargament econòmic imposat pels EUA a Cuba. L'abril passat, el president Obama va aixecar les restriccions als viatges de familiars i enviaments de remeses a Cuba, fet que va donar peu a una certa obertura.
Poc després, el 22 de maig, es va saber que els Estats Units havien ofert a l'Havana reprendre les converses sobre assumptes migratoris. Fonts del Departament d'Estat van dir llavors que l'objectiu d'aquest diàleg seria "revisar les tendències recents en la migració il·legal cubana als EUA i millorar la relació operacional amb Cuba en temes de migració". En acceptar l'oferta, Cuba va proposar restablir, a més, les negociacions per permetre un servei d'enviament postal directe entre els dos països, suspès des de fa dècades com a part de l'embargament.
Membres del govern nord-americà han assenyalat que els dirigents cubans també han mostrat interès a mantenir converses sobre narcotràfic, terrorisme i resposta davant desastres naturals, qüestions sobre les quals els dos països s'han prestat col·laboració esporàdica des de la imposició de l'embargament.
L'acció d'Obama es refereix a la secció III d'aquesta legislació, que permet que els ciutadans nord-americans, les propietats dels quals hagin estat expropiades després de la revolució de 1959, presentin demandes als tribunals dels EUA contra individus o entitats que facin negocis amb aquests béns.
L'anunci de suspensió temporal de les sancions té lloc després que ahir va concloure la primera reunió entre els Estats Units i Cuba sobre temes migratoris, des que el 2003 l'administració republicana de George W. Bush va suspendre el diàleg amb l'illa. Una reunió que ha estat qualificada per les dues parts de "fructífera".
Els EUA i Cuba han mantingut de forma permanent converses sobre assumptes migratoris des que, el 1994, una onada massiva de refugiats procedents de l'illa va causar un seriós problema de seguretat a les costes de Florida, la destinació habitual dels que fugen en embarcacions precàries. Aquestes converses es van perllongar amb escassos resultats fins que el president Bush va decidir interrompre-les el 2003 en represàlia pel deteriorament de la situació dels drets humans a l'illa.
La seva represa representa una prova que els dos governs semblen decidits a avançar cap a la normalització d'unes relacions trencades des de fa gairebé mig segle per l'embargament econòmic imposat pels EUA a Cuba. L'abril passat, el president Obama va aixecar les restriccions als viatges de familiars i enviaments de remeses a Cuba, fet que va donar peu a una certa obertura.
Poc després, el 22 de maig, es va saber que els Estats Units havien ofert a l'Havana reprendre les converses sobre assumptes migratoris. Fonts del Departament d'Estat van dir llavors que l'objectiu d'aquest diàleg seria "revisar les tendències recents en la migració il·legal cubana als EUA i millorar la relació operacional amb Cuba en temes de migració". En acceptar l'oferta, Cuba va proposar restablir, a més, les negociacions per permetre un servei d'enviament postal directe entre els dos països, suspès des de fa dècades com a part de l'embargament.
Membres del govern nord-americà han assenyalat que els dirigents cubans també han mostrat interès a mantenir converses sobre narcotràfic, terrorisme i resposta davant desastres naturals, qüestions sobre les quals els dos països s'han prestat col·laboració esporàdica des de la imposició de l'embargament.
Avui és notícia
Deu novetats fiscals del 2026: del Bizum als 340 euros de deducció als sous més baixos
Govern i ajuntaments encarrilen la reforma del finançament local
Tot el que puja el 2026: de les pensions a l'aigua en un any en què moure's serà més car
80 euros de multa per no portar la balisa V16: què has de saber per complir amb la normativa
Calendari laboral 2026 a Catalunya: quins són els 12 festius i els ponts que hi ha