Òmnia L'Bakkali: "A vegades, la gent se sorprèn quan parlo català"

Els fills d'immigrants sovint estan acostumats a viure situacions o comentaris racistes que els impedeixen acabar-se de sentir d'una societat occidental que els és hostil. Això és el que explica Òmnia L'Bakkali (Barcelona, 1999) en la seva primera novel·la: "Un far a tres minuts de casa" . Crescuda a Badalona i advocada de formació, L'Bakkali treballa al sector públic mentre escriu al seu blog i es dedica a l'activisme antirracista, un activisme que plasma a la perfecció en aquesta obra literària.

L'autora, com la protagonista del llibre, és nascuda i crescuda aquí, però els seus pares són de fora, i això li ha suposat alguns comentaris desafortunats que han fet que el sentiment de pertinença a la nostra societat no sempre hagi estat total. Comentaris de la resta de la gent, per com la percebien, o trobar-se que a la universitat és l'única amb pares marroquins en són alguns exemples.

Una percepció que també s'ha estès amb la llengua. L'Bakkali explica que molts cops la gent se sorprèn quan la sent parlar català, malgrat que l'ha parlat sempre: "Hi ha gent que se sorprèn quan parlo en català. Jo conec el català molt més que el marroquí, al Marroc hi vaig potser els estius a veure la família, però jo conec molt més Catalunya que no pas el Marroc, perquè he nascut i he crescut aquí."

 

 

Racisme generacional

L'Bakkali explica que ella té la sort de gaudir de certa ambigüitat: al no portar símbols, no portar el vel o tenir la parla més fluida, no se la percep tant com una persona de fora, però, en canvi, els seus pares sí que tenen aquest problema. Diu que, malgrat que ells s'esforcin per parlar en català, tot i que els costi més, el seu aspecte provoca que sigui més comú que rebin comentaris de tot tipus.

Els meus pares han viscut el racisme i encara el viuen. (...) Els costa una mica la llengua, però ho intenten i s'esforcen sempre a parlar-la, la meva mare porta vel i exemples com aquest, moltíssims. Llavors és molt més fàcil rebre comentaris de qualsevol tipus i d'arreu.

 

L'autora també espera que, de cara a les properes generacions, això ja no sigui un problema.

 

Xoc d'ideals

Òmnia L'Bakkali explica que ha volgut donar a la Noor, la protagonista de la seva història, la llibertat d'experimentar coses que ella mateixa ha viscut. Una d'elles és el xoc d'ideals amb què la mateixa autora s'ha trobat a la feina. L'Bakkali ha estudiat Dret, i explica que en alguns despatxos s'ha trobat amb el dilema moral de què era la feina i què hi aportava ella com a persona. Això, traslladat al tema i objectiu principal del llibre, ha portat la Noor a enfrontar-se amb un dilema similar.

Mentre tot això passa, un altre element és present a la història: el far. L'Bakkali ho relaciona amb el paper dels seus pares, una manera de connectar-se a la família i de tornar sempre amb ells.