On ha anat a parar la rebaixa de l'IVA, un mes després?

Avui fa un mes que la llet, el pa, les verdures, els ous i els llegums tenen l'IVA al 0% o gairebé. Són un grapat d'aliments considerats bàsics, que no poden faltar a cap casa per tenir una alimentació mínima.

El mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar aquesta rebaixa de l'IVA en l'última roda de premsa de l'any a La Moncloa, la setmana de Cap d'Any, dins d'un ambiciós (i pompós) paquet de mesures anticrisi, on també hi havia un xec de 200 euros per a les famílies més pobres.

La idea era que anar a fer la compra de la setmana deixés de ser com anar a veure la padrina. Però aviat la gent es va adonar que la rebaixa no es veia per enlloc. La llet, el pa, les verdures, els ous i els llegums surten igual de cars ara que abans de la reducció de l'IVA. Ha passat un mes i la rebaixa no es nota. Si una mesura no es nota, deixa de tenir sentit com a mesura.

Les associacions de consumidors han posat dades i xifres a aquesta sensació i, efectivament, omplir el cistell de la compra continua sent un tràngol igual que abans.

Sí que han baixat de preu els aliments que havien de baixar, però tan poquet que no es nota, perquè la resta de preus se segueixen enfilant. De fet, la inflació ha tornat a pujar i això dona la raó als consumidors que porten un mes preguntant-se on deu haver anat a parar la rebaixa de l'IVA.

És una mesura cridanera, impactant, però molt poc efectiva. Queda curta. Segons un estudi de la Comissió Europea, de mitjana, cada consumidor haurà estalviat 39 euros i 14 cèntims al llarg dels 6 mesos que estarà en vigor l'IVA rebaixat.

La vicepresidenta Calviño, fent de "senyu", va advertir les empreses de distribució que hi estarien a sobre per assegurar-se que la rebaixa de l'IVA s'aplica com cal i que hi hauria sancions pels que fessin trampa.

Apel·lava a la responsabilitat "especial" que el sector hauria de tenir en un moment com aquest. Però per molt que renyi, i que renyi en públic, i que amenaci amb càstigs, al final, avui, quan la senyora Maria vagi a plaça seguirà omplint poc el cistell i buidant molt el moneder. I tornant cap a casa amb la sensació (gairebé certesa) que li prenen el pèl.