Operacion Reconquista, 80 ans dempús: es istòries que encara èren per descorbir

Joan Carles Riera Socasau destaque era figura Sonia Malkine, «La Chica», era joena dera resisténcia francesa que poderie auer jogat un papèr encara pòc coneishut ena operacion Reconquista d'Espanha.

Era invasion dera Val d'Aran d'octobre de 1944 ei un des episòdis mès coneishudi dera luta antifranquista, mès ueitanta ans dempús era recèrca istorica encara permet recuperar naues istòries e naui protagonistes. Entre eri, Sonia Malkine, «La Chica», ua joena dera Resisténcia francesa fòrça vinculada as guerrilhèrs espanhòus.

Tres crotzes e ua hemna

Eth metge e encoriosit pera istòria Joan Carles Riera Socasau presentaue a començament de junh, en Bossòst, 'Es maquis en Bossòst. Tres crotzes e ua hemna' damb es resultats d'ua recèrca que vò aportar naues pèces entà conéisher mielhor çò que passèc ena Val d'Aran en octobre de 1944, quan milèrs de guerrilhèrs republicans entrèren en territòri espanhòl en çò que siguec coneishut coma era Operación Reconquista de España.

Era operacion, impulsada pera Unión Nacional Española e organizada en gran part peth PCE en exili, auie coma objectiu establir ua basa en Aran e provocar un lheuament contra era dictadura franquista. Eth 19 d'octobre, era 204a Division Guerrillera, comandada per Vicente López Tovar, iniciaue era entrada pera Val d'Aran. Era 551a Brigada auie entre es sòns objectius Les e Bossòst.

Un camion pòrte as guerrilheros e ua metralhadora en Bossòst 1944 (Archiu familha Malkine)

Totun era Operacion Reconquista siguec un fracàs militar. Es fòrces guerrilhères republicanes se retirauen entà França dempús de dètz dies d'ofensiva e sense arténher eth objectiu

Itinerari de memòria

Bossòst siguec un des espacis ocupadi pes guerrilhèrs e a on establiren eth sòn punt de comandament. Entre es protagonistes i auie Juan Blázquez, Juanito des de Arroyo, membre des Estat Major dera Operación Reconquista conegut coma General César, hilh de Bossòst, ua figura que, segons es testimonis e era documentacion recuperada, auec un papèr singular pendent aqueri dies.

itinerari de memòria en Bossòst casa de Juan Blazquez, Juanito desde Arroyo (ajuntament de Bossòst)

Aguest ei eth punt de partida d'un itinerari de memòria premanit per Ajuntament e era sua alcaldessa Montse de Burgos, Joan Carles Riera Socasau e era collaboracion deth Memorial Democràtic. A trauès des diferenti espacis deth pòble, e damb era ajuda de còdis QR, eth visitant pòt aué escotar es istòries des persones e des lòcs vinculadi a aqueri hèts.

huelheton informatiu dera rota tematica Camins de memòria

E ei precisament a trauès d'aguesta memòria locau que Joan Carles Riera auec accès a naues pèces que ajuden a enténer milhor çò que passèc aqueiri dies.

Er itinerari seguís es passes des guerrilhèrs que entrèren en Bossòst pendent era Operacion Reconquista e gràcies a eth coneishem es lòcs e es persones que formèren part d'aquera istòria com es policies armades destinadi e mòrti en Bossòst, Felix Martinez e Bonifacio Fonseca e Manuel Diaz que moric en Pònt d'Arró quan anaue a defensar Es Bòrdes dera entrada des guerrilhèros. Toti tres que repòsen en cementeri locau.

Lauada en cementèri de Bossòst a on repòsen es policies Felix Martinez, Manuel Diaz e Bonifacio Fonseca (Joan Carles Riera Socasau)

Aguesti hèts les explique Joan Carles Riera en aguesta entrevista

 

«La Chica»: ua naua figura ena istòria dera Operacion Reconquista

Entre es grani noms dera Resisténcia e dera guerrilha, i a persones que damb eth pas des ans an demorat acorneradi o amagadi. Ua d'eres ei Sonia Malkine, coneguda peth sòn nòm de guèrra, «La Chica».

Sonia Malkine, 1923-2014 (Archiu Familha Malkine)

Sonia Malkine neishie en París, França, en 1923 e pendent era ocupacion alemana, damb sonque 18 ans, s'involucrèc ena Resisténcia francesa. Es sòns pròpis testimonis, en ua entrevista realizada en 2002 peth New York State Military Museum, expliquen com, quan ère joena, acabèc collaborant damb es guerrilhèrs espanhòus. Segons eth sòn relat, iniciaue es sues activitats coma corrèu, en tot transportar documents, informes e sòs e, en quauques ocasions, armes.

Era sua istòria va mès enlà qu'era d'ua simpla collaboradora dera Resisténcia. Malkine formèc part d'aqueth univers de guerrilhèrs espanhòus exiliadi que, dempús d'auer combatut contra es alemands en França, acabèren orientant es sòns esfòrci cap ara luta contra Franco.

Carrèra coma cantant

Acabada era guèrra Sonia Malkine arribaue enes Estats Units en 1949. A compdar de 1960 e gràcies a ua votz de fòrça puresa, se convertic en cantant folk, viatjant per tot, tà interpretar musica folk francesa. En 1965 siguèc ua des artistes que partcipèc en concèrt contra era guèrra deth Vietnam 'Sing-In for Peace' en Carnegie Hall. Malkine tanben cantèc en occitan O Magali escrita originaument peth poèta e prèmi Nobèl Frédéric Mistral

Ei per aguesta carrèra coma cantant que Sonia Malkine ei enterrada en cementèri des Artistes de Woodstook, en Naua York.

Er archiu Malkine

Era documentacion sus Malkine, que sauve era sua familha e ara que a agut accés Riera Socasau, confirme aguesta activitat de 'liaison' e eth sòn vincle damb es Guerrilleros de España e damb Vicente Lopez Tovar, coronèl de guerrilhèros. Era possible relacion dirècta damb era operacion d'octobre de 1944, forme part dera naua recèrca presentada per Joan Carles Riera a aportat naues informacions sus çò que hège Sonia Malkine en aqueth moment e quin contacte auèc damb es òmes que premaniren era entrada en Aran.

Ueitanta ans dempús, era istòria dera invasion dera Val d'Aran non ei, donc, ua istòria acabada. Es archius, es testimonis e es naues recèrques permeten tornar a cercar entre es noms que demoren ena ombra e recuperar istòries coma era de 'La Chica', ua joena dera Resisténcia que, damb eth sòn trabalh clandestin, siguec fòrça mès apròp des guerrilhèrs espanhòus de çò que se coneishie enquia ara.

Enguan ena dusau recreacion istorica, que s'harà en mes d'octubre en Bossòst, se vò destacar era figura de Sonia Malkine.

En 2024 en complir-se 80 ans dera Operacion Reconquista, eth Memorial Democratic de Catalunya, depenent deth departament de Justícia, organizaue ues jornades d'estudi e aumenatge ena Val d'Aran.