Orhan Pamuk torna a acusar Turquia del genocidi de kurds en el marc de la Fira de Frankfurt

A punt de tancar les portes, que aquest cap de setmana s'han obert al públic, després d'acollir el món de l'edició, Frankfurt ha tornat a fer evident els seus postulats, que giren al voltant del llibre que uneix literatura i política. Com a gran fòrum de discussió, al marge de partits polítics, la fira aposta fort per la llibertat d'expressió i pels drets humans i contra la censura. I amb aquests principis no és estrany que el Premi de la Pau que dóna des de l'any 50 el gremi de llibreters i editors alemanys el rebi l'autor d'"El llibre negre", "Me llamo Rojo" i "Nieve", Orhan Pamuk. L'escriptor turc no tan sols és un dels més reconeguts del seu país, traduït a trenta llengües, sinó que també ha rebut una amenaça de mort i està pendent de judici, acusat de denigrar la identitat turca per haver tractat de genocidi la massacre d'armenis i kurds a principis del segle XX. Pamuk ha afirmat que defensa el que va dir, paraula a paraula. "No es tracta només del sofriment dels armenis sota l'imperi otomà, sinó que la proposta d'incloure Turquia a la Unió Europea impliqui que hi hagi llibertat d'expressió i es respectin els drets humans". Com molts dels personatges de les seves novel·les, Pamuk ha estat a Frankfurt el centre que atrau mirades, atrapat, però convençut, pels esdeveniments polítics. Declarat defensor d'una Turquia plenament europea, ell, a Frankfurt, hauria preferit parlar dels seus referents literaris, Tolstoi, Mann o Woolf.