Pagar 91 o 468 euros per la mateixa piscina: és il·legal posar preus més cars als no empadronats

El síndic de greuges ja té 20 queixes i adverteix que la llei no permet fer diferències de preu segons el lloc de residència

Teresa Dalmau

En estius com el que hem viscut, amb temperatures de rècord sostingudes, les piscines públiques s'estan convertint ja en una qüestió de salut pública. Molts municipis, però, estableixen preu més cars per a les persones no empadronades que per a les empadronades, amb un sistema de tarifes diferenciat.  

Per exemple a Cornellà de Terri, al Pla de l'Estany, un adult que vulgui un abonament de temporada i estigui empadronat ha de pagar 40 euros, mentre que un no empadronat n'ha de pagar 110.  

Una pràctica fora de la legalitat 

Es tracta d'una pràctica generalitzada, però el Síndic de Greuges adverteix que està fora de la legalitat.

Segons l'adjunt a la síndica de greuges, Jordi Palol-Loverdos, "ni la Constitució ni la llei d'hisendes locals permeten la diferenciació de taxes o preus públics en funció del lloc de residència. No ho considera així només el síndic de greuges sinó també el Tribunal Suprem".

Efectivament, en una sentència del 2023, el Suprem va dictar que el fet d'estar empadronat en un municipi no justifica un tracte preferencial. L'adjunt general a la síndica de greuges insta els ajuntaments a establir un preu únic en l'accés a les piscines:

 S'ha de complir amb el principi d'igualtat i complir la llei. 

Aquest principi d'igualtat s'expressa en la Constitució Espanyola quan estableix que els espanyols són iguals davant la llei. Prohibeix, per tant, qualsevol tipus de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal. Aquí hi entraria el lloc de residència. 

L'adjunt a la síndica de greuges diu que entén que hi hagi ajuntaments que volen regular l'aforament de les piscines i que no volen que persones del municipi se'n quedin fora. 

Per això, diu, "es poden estudiar mesures que donin preferència d'altres maneres, però mai per preu". Una opció podria ser, per exemple, que els empadronats tinguessin preferència en el calendari, a l'hora de comprar abonaments o en determinats horaris d'accés a la piscina. Segons Palol-Loverdos "cal estudiar-ho cas per cas".

El síndic de greuges ja ha rebut en aquest sentit 20 queixes de diferents municipis.

El síndic adverteix que no hi pot haver preus diferents a la piscina segons la residència (3CatInfo)

Alguns municipis no fan cas a les recomanacions del síndic

A Cornellà de Terri l'alcalde diu que seguiran amb els preus diferenciats. Salvador Coll diu que ho fan per "beneficiar els veïns del nostre municipi" i va més enllà.

 Ho continuarem fent no sols a la piscina, sinó amb altres serveis que estem oferint.

A Sant Vicenç dels Horts, al Baix Llobregat, també fa temps que fan preus diferenciats i en aquest cas la diferència és més que considerable. Per exemple, per un abonament de temporada una persona empadronada ha de pagar 91 euros, mentre que una no empadronada n'hauria de pagar 468. 

El regidor d'esports, Xavier Gómez, explica que ho van fer perquè reben molta afluència de poblacions veïnes.

Ens vam trobar moments en què s'havia de tancar l'accés per perquè s'havia arribat al límit d'aforament i el que nosaltres volem amb els preus diferents és que la gent de Sant Vicenç dels Horts pugui accedir a la piscina de totes totes. 

Remarca que això és especialment important en una població amb gran quantitat de rendes baixes i en què molt sovint les vacances passen per anar a la piscina.

I les zones verdes? 

La qüestió sobre la diferenciació de preu per a no empadronats suscita controvèrsia. Què passa doncs per exemple amb les zones verdes que estableixen beneficis econòmics per als residents? O a l'hora d'accedir a monuments turístics que en alguns casos també es fan preus especials per a les persones empadronades?

Segons l'adjunt al síndic i després de la sentència del Suprem, la piscina és ja, en temps d'emergència climàtica, una qüestió de salut pública. Per això cal preservar-la de discriminacions. Seria, salvant les distàncies, com si no es permetés anar al CAP a les persones d'un altre municipi. 

A més assegura, que les zones verdes o els preus diferenciats als monuments responen a una altra regulació, que és l'ordenació del trànsit, o de l'accés al patrimoni a la qual, molt sovint, estan obligats els ajuntaments.

Cal planificar les piscines 

En el fons de tot hi ha una desigual presència de piscines descobertes en el territori. Per això ajuntaments i síndic demanen a les diferents administracions que s'impliquin ja en una planificació de piscines d'estiu perquè tothom en tingui una a prop a preus accessibles.