"Parar taula": anècdotes, curiositats i receptes per degustar la història de Catalunya
La història de Catalunya, des dels ibers fins avui, s'ha explicat una infinitat de vegades, des de molts punts de vista i de moltes maneres diferents. El que ja no és tan habitual és fer-ho des de la cuina, entre fogons.
Si, a més, hi afegim una variable, l'eterna divisió social entre rics i pobres, ja entrem en un terreny molt menys explorat. Aquest és el repte que l'historiador Ivan Patrici Navarro Arquillo es planteja en el seu últim llibre: "Parar taula".
Es tracta d'un projecte que s'ha anat coent a foc lent i amb la dificultat, durant la recerca, de trobar tots els ingredients. Navarro Arquillo explica que el gran escull ha estat "aconseguir documentació, fonts primàries que expliquin què es menjava a les taules dels pobres perquè no estan documentades".
La tradició oral ha fet sobreviure alguns plats que han arribat a les nostres taules gràcies als inquiets que s'han apuntat a mà en una llibreta la recepta de l'escudella o el fricandó explicada en primera persona per la seva àvia. Ara bé, també hi ha altres menjars que s'han perdut en l'oblit del temps.
La crema catalana la menjava tothom? Òbviament no, només la classe més rica. Qui podia llegir un receptari al segle XIV?
Entre les pàgines de "Parar taula" es pot apreciar un menú complet. La tendència cap al regust amarg de la història, que fa de base, es compensa amb la dolçor de les anècdotes i s'hi afegeix un toc especial, les receptes originals, ideal per als bojos de la cuina que poden degustar plats que segles enrere eren comuns i avui són una raresa. Una manera d'assaborir literalment la història i, al mateix temps, descobrir tota mena de curiositats.
En repassem alguns capítols de forma resumida.
La pesta i la cuina aristòcrata
Catalunya, com tot Europa, va tenir diverses onades de pesta bubònica entre els segles XIV i el XVIII. Una epidèmia que va assolar el continent. Els morts es podien comptar a milions.
Ara, com va arribar? Navarro Arquillo assegura que la resposta la tenim a la cuina, concretament a la dels aristòcrates, perquè mentre el poble sobrevivia amb farinetes -un plat associat a la pobresa al llarg dels segles- entre la classe més benestant es van posar de moda menjars carregats d'espècies "i d'on venia el pebre o el comí? D'orient. I com es feien arribar aquestes espècies? Amb vaixells".
"I què venia dins d'aquests vaixells? Rates que són les que portaven el bacteri de la pesta", explica.
I per rematar aquest capítol, llibre en mà, ens podem tancar a la cuina de casa i fer un plat de gallina amb llet d'ametlles amb pols d'espècies per sentir-nos, per un moment, un comte de l'alta noblesa.
També podem fer unes farinetes i, així, posar-nos a la pell d'una persona de la classe més humil del moment. D'aquesta manera, ens podem sentir rics i pobres de fa 700 anys.
II Guerra Mundial
Un altre moment històric que ha omplert incomptables pàgines, però que en les del "Parar taula" ens enfoca en dos moments de la nostra història clarament contrastats.
D'una banda, de la mà de Neus Català i la seva biografia "sabem que en el millor dels casos es menjava una sopa de nap aigualida mentre va ser presonera al camp de concentració nazi de Ravensbrück".
En una entrevista a TV3 feta l'any 2003, la mateixa Català explicava "el mal que et fa la panxa quan t'estàs morint de fam és inexplicable, és horrorós".
En canvi, el jerarca nazi Heinrich Himmler, durant la seva visita a Barcelona, va degustar "llagostins de la Ràpita" en un luxós sopar en què no va faltar de res.
Paradoxalment, era un moment en què aconseguir alguna cosa per menjar, just després de la Guerra Civil Espanyola, era una gesta que no es podia conquerir cada dia. L'escassetat omplia els prestatges buits de tots els mercats del país.
Avui
És evident que, malgrat el pas del temps i l'evolució com a societat, seguim tenint aquesta divisió entre rics i pobres.
En el llibre de Navarro Arquillo, a títol de reflexió, l'historiador posa a sobre la taula un dels seus efectes: l'obesitat. Una malaltia molt estesa entre les classes més vulnerables i que està directament relacionada, entre altres factors, per una dieta basada en el menjar ràpid i barat i els ultraprocessats.
Curiosament, fins ben entrat el segle XX, les talles més grans de pantalons i faldilles estaven reservades en exclusiva per a les panxes més riques del país.