Pares i mares voldrien un miniaturitzador com el de "Carinyo, he encongit els nens"

La majoria de pares ara mateix voldrien tenir aquell raig electromagnètic de l'inventor Wayne Szalinski. Zas! De sobte, per accident, encongeix els seus fills a la mida d'una puça. D'acord, és la història de la pel·lícula: "Carinyo, he encongit els nens", però també és la realitat en què pares d'aquest país, si tinguessin un invent com aquest, farien cada dia els seus fills, petits, petits, com un microorganisme, com una molla i se'ls posarien a la butxaca per tenir tots plegats un confinament calentet, confortable, mòbil, suportable i portable.

Perquè ja no sabem què fer.... Confinaments, confitaments, PCRs, PVCs, tests, cafès, embuts de ratafia... Cada dia sembla que siguem ludòpates jugant-nos-ho tot a la taula d'un casino. Roig, negre, color gos cafè amb llet o cel de bossa de plàstic de súper bruta.

No sabem què fer, a què apostar, a què jugar-nos-la. Cada protocol és un gol a pròpia porta. Perdent i perdut. Només, només arribar al col·legi és una victòria. I veure que hi ha els superherois del dia a dia –que són els mestres– ens fa grans a tots.