Pedro Sánchez resisteix davant el viacrucis de les coincidències
Mentre el president del govern espanyol Pedro Sánchez es reunia en audiència privada a porta tancada amb el papa Lleó XIV a Roma, al Vaticà, la Guàrdia Civil entrava a la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid.
A primera hora del matí d'aquest dimecres, fonts de la investigació policial han apuntat a les agències de notícies que l'entrada a la seu del PSOE estava vinculada al finançament irregular del partit.
Tots els mitjans ens hem llançat a titular per aquí, fins al punt que als passadissos del Congrés, abans de la sessió de control, els partits subratllaven que si la línia vermella és aquesta, l'horitzó són les eleccions.
Qui primer disparava cap al finançament irregular del PSOE era el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, apuntant una altra vegada als socis perquè deixin caure Sánchez davant els múltiples casos judicials que l'assetgen.
Fins i tot la portaveu del PSOE insinuava a Catalunya Ràdio que la coincidència de l'entrada dels policies a Ferraz i les declaracions de Feijóo amb pocs minuts de diferència, aturant-se davant la premsa als passadissos per marcar relat abans d'entrar a l'hemicicle, feien pensar que ell ja ho sabia, quan tothom se n'assabentava a batzegades.
Ara bé, a mesura que anava avançant el matí i s'ha anat tibant el fil, la majoria de mitjans han hagut de matisar: de l'"escorcoll a la seu de Ferraz"... al "requeriment d'informació al PSOE per part de la policia",
Descarta eleccions
És cert que la imatge de Sánchez amb el papa ha quedat eclipsada pel núvol de periodistes davant la seu del PSOE, ja que el focus ara és la gerent, Ana Fuentes, nomenada per Santos Cerdán i ratificada pel mateix Sánchez.
Després del cas Zapatero sobre presumpte cobrament de comissions irregulars i tràfic d'influències, ara la investigació judicial parla de presumpta trama per maniobrar en causes judicials que esquitxen el partit.
És per al PP la gota que fa vessar el got, i voldria arrossegar amb aquest nou cas la bancada dels socis, però no se n'acaba de sortir.
Torna a sobrevolar en l'ambient la idea de si hi haurà avançament electoral, però malgrat el panorama per a Sánchez, ni el cas Zapatero, ni el cas Leire, ni el del seu germà, que declara demà a Badajoz, ni el de la seva dona, Begoña Gómez que ho farà el dia 9, no és suficient per convocar eleccions.
Diu que vol esgotar la legislatura, i, en qualsevol cas, si hi hagués un eventual avançament electoral, el rum-rum que sona per Madrid és el de fer-lo coincidir amb un superdiumenge el maig del 2027 amb les municipals.
Del viacrucis de Sánchez al calvari de Zapatero
La petició d'ajornament sol·licitada per Zapatero allargarà el patiment del partit fins al 17 de juny, quan vagi a declarar davant el jutge Calama.
Els socis posen la línia vermella en la demostració sobre un finançament irregular, i aquest extrem no té, de moment, una sentència judicial que podria fer decantar la balança.
La carta de l'avançament electoral, Sánchez la va jugar l'última vegada fa 3 anys, després dels mals resultats electorals a les municipals del 2023.
El PP ha volgut forçar la maquinària avançant autonòmiques, però no ha acabat d'obtenir l'efecte desitjat, perquè no han servit per aconseguir majories absolutes, sinó que els populars continuen depenent de Vox a Extremadura, a Andalusia i a l'Aragó.
Sánchez pot allargar la legislatura no només perquè vulgui, sinó perquè, malgrat tot, PNB i Junts no estan disposats a matar-lo donant suport a una moció de censura del PP amb el suport de Vox, que podria conduir a un govern de Feijóo-Abascal.