"Pelacanyes", "acaronar" i "pampallugues", les paraules protegides

Entre les paraules que ens ha proposat aquesta setmana l'audiència de "La nit dels ignorants", les seleccionades són pelacanyes, acaronar i pampallugues.   

Un pelacanyes és una 'persona pobra, sense manera estable de guanyar-se la vida'. Com que l'activitat de pelar canyes requereix molt de temps i paciència, i no estava prou ben pagada, només s'hi dedicaven els més pobres, que per sobreviure havien d'agafar qualsevol feina.

Un pelacanyes és, doncs, algú sense ofici ni benefici. Però pelacanyes és també el malnom col·lectiu dels ciutadans de Tarragona. 

No sabem si la rivalitat entre ciutats permetria que un ganxet -un de Reus- acaronés un pelacanyes; podria ser un amor tan difícil com el de Romeu i Julieta!

Acaronar és 'acostar la cara d'un infant al pit', i també 'fer carícies' o 'acostar algú amorosament cap a un mateix, com per protegir-lo'. Acaronar pot venir de carona, una 'cara petita i amorosa', o del llatí carus, que vol dir 'estimat'. 

Sigui com sigui, acaronar és un verb amb molt d'amor, i diuen que "l'amor és cec". Una emoció forta podria fer que els ulls ens fessin pampallugues, encara que no ens deixés cecs.

Les pampallugues són unes 'llumenetes que pertorben la visió' i la paraula ve probablement del grec pompholýga, que vol dir 'bombolla'. Si obriu i tanqueu els ulls de pressa unes quantes vegades, potser veureu aquesta mena de bombolletes de llum, les pampallugues.  

Pelacanyes, acaronar i pampallugues. Protegim aquestes paraules fent-les servir!