Per què l'1 de Maig és el Dia del Treball? L'origen d'aquest dia reivindicatiu internacional
Redacció
L'origen d'aquesta jornada reivindicativa del moviment obrer, el Primer de Maig, es remunta al 1886, amb una vaga sindicalista a diferents ciutats dels Estats Units, que a Chicago --on les condicions dels treballadors eren encara més dures-- va acabar en revolta.
En aquella època, els moviments sindicals començaven a agafar força als EUA. Demanaven posar punt final a les jornades de més de 12 hores de feina que havien de fer els obrers de les fàbriques.
La llei nord-americana (Llei Ingersoll) ja reconeixia de feia uns anys la jornada laboral de 8 hores, però ni la patronal, ni els governs de molts estats no acostumaven a respectar-la, ni fer-la respectar.
El sindicat més potent del país, la Federació Americana del Treball, va decidir llavors pressionar mitjançant una vaga per posar fi a aquesta situació.
La Revolta de Haymarket
La vaga va començar l'1 de maig. Al cap de 3 dies, va esdevenir revolta, la coneguda com a Revolta de Haymarket. La pressió de les patronals es feia sentir i la repressió als obrers no va trigar a aparèixer. Milers de treballadors van ser acomiadats i els aldarulls es van anar estenent per la ciutat de Chicago. Els enfrontaments entre obrers i policia van pujar de to i van acabar amb mitja dotzena de manifestants morts.
Posteriorment, un atemptat va matar diversos agents. La policia va respondre-hi disparant contra els manifestants i va matar desenes de persones.
Els Màrtirs de Chicago
Els líders sindicals, d'ideologia anarquista, i desenes d'afiliats van ser detinguts a conseqüència d'aquests fets.
Després d'un polèmic judici --que anys després es va demostrar carregat de falsedats-- i sota una extrema pressió de les forces reaccionàries de la dreta nord-americana, cinc dels sindicalistes van ser condemnats a mort i posteriorment executats. Són els recordats com a Màrtirs de Chicago o Màrtirs de Haymarket.
Una jornada reivindicativa a gairebé tot el món
Dos anys després de les execucions, el 1889, el Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional celebrat a París, va declarar el Primer de Maig jornada reivindicativa en memòria, precisament, dels Màrtirs de Chicago.
Al cap d'un any, el 1890, ja es va celebrar a diversos països.
L'objectiu inicial de reivindicar la jornada de 8 hores es va anar estenent i consolidant per tot el món al llarg del segle XX.
Noves reivindicacions laborals i socials han anat sorgint cada Primer de Maig. La festa reivindicativa va arribar al seu punt més àlgid en acabar la Segona Guerra Mundial, amb l'augment dels moviments d'esquerres a tot Europa i amb la consolidació dels règims comunistes a molts països.