Per què la factura de la llum torna a pujar? Com combatre la calor sense perjudicar la butxaca

Quan la calor és ben viva comença per a molts consumidors el maldecap de refredar la casa i alhora mantenir sota control la factura de la llum. 

Segons els experts, abans de recórrer a l'aire condicionat cal tenir en compte tota una sèrie de bones pràctiques per ajudar-nos a controlar la temperatura de l'habitatge.

"El que hem d'intentar és que la calor no entri a casa", aquesta és la premissa bàsica, com explica Joana Ortiz, investigadora de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) a l'àrea d'Edificis i Comunitats Climàticament Neutres i Resilients.

Per aconseguir-ho, "al matí cal tancar persianes, finestres, posar proteccions solars, evitar que el sol entri dins de casa".

Però què passa quan això és insuficient? "Cal complementar això amb l'ús de ventiladors, que ens ajuden a tenir una sensació de confort més bona. No abaixen les temperatures, però sí que milloren la sensació de confort. I si tenim ventiladors de sostre, afavoreixen a distribuir l'aire de forma més homogènia i a trobar-se millor."

 

Obrir finestres al final del dia 

Les finestres, tancades al matí, quan el sol comença a escalfar, no les hem d'obrir fins al vespre.

"Quan ja ha baixat la temperatura fora", explica Ortiz, "quan han passat les hores de temperatura extrema, obrim finestres, així afavorim la ventilació natural".

"Que l'aire fresc entri a dins i ens ajudi a abaixar la temperatura de la casa de forma natural i sense gastar energia." 

 

Aire condicionat amb seny 

De vegades, però, per soroll, seguretat o bé perquè ens trobem enmig d'una onada de calor és imprescindible utilitzar l'aire condicionat.

En aquests casos, el que recomana aquesta experta és el següent: "No hem de posar temperatures gaire baixes. 26-27 graus és una temperatura confortable, comptant que estem a l'estiu i que anem amb roba fresqueta".

De fet, cada grau que abaixem el termòstat té un impacte important al consum "d'entre el 5% i el 8%". 

Ortiz posa xifres a la diferència entre el ventilador i l'aire condicionat: "El ventilador té un impacte molt baix a la factura, cèntims al dia, tot i fer-ne un ús continuat; en canvi, l'aire condicionat surt molt més car. Si tens aire condicionat a tota la casa, pot tenir un impacte de 2-3 euros al dia, que a final de mes és un cost significatiu".

El que es recomana és combinar aire condicionat amb ventilador per minimitzar l'impacte econòmic.

Millorar l'eficiència dels habitatges 

Aquesta situació de calor extrema anirà empitjorant amb els anys amb l'efecte del canvi climàtic, explica la investigadora de l'IREC.

Es preveu que les demandes de refrigeració siguin molt més altes al llarg del temps, per això "val la pena invertir i millorar l'edifici per estar després millor, no només amb l'aire condicionat, sinó també millorant les característiques de les parets, les cobertes i agafant bons hàbits". 

En aquest vídeo es donen algunes claus per adaptar els habitatges a la crisi climàtica:

 

Un estiu amb més gas per les restriccions tècniques

L'estiu sempre és un període car, com explica Josep Graell, soci fundador de la consultora Trébol Energía.

Això té dues explicacions: "Primer, perquè el consum augmenta molt i això afecta el preu de la demanda i perquè recordem que a l'estiu hi ha molta menys generació eòlica, cosa que també fa que els preus del mercat diari pugin." Una situació que aquest any s'ha accentuat. 

Entre el maig i el que portem de juliol, segons dades de Red Eléctrica, l'eòlica ha estat responsable del 15% de l'electricitat generada a tota la Península, mentre que l'any passat durant el mateix període tenia un pes superior al 20%. 

Això obliga a utilitzar més les centrals de cicle combinat, que fan servir el gas i que eleven el preu final que paguem a la factura. 

Aquest estiu, però, ens trobem amb un altre factor que està incentivant l'ús del gas: el mode de seguretat amb què Red Eléctrica està operant la xarxa arran de l'apagada de l'abril i que consisteix a fer entrar al sistema les centrals de gas, que per preu, i davant l'excés de renovables, queden fora en la subhasta diària, però que l'operador considera clau per reforçar la seguretat del sistema.

Això es fa a través del que en l'argot del sector es coneix com a "restriccions tècniques".

Però per què això és tan car? Ho explica Graell: "El primer que fem és pagar a les plantes renovables, que les fem parar, i a aquests els hi paguem igualment encara que no produeixin energia, i aquesta energia que a més a més s'ha de produir la produïm amb gas, que és una tecnologia molt cara avui en dia perquè el gas està molt car."

 

Al maig, just després de l'apagada, el cost de les restriccions tècniques van disparar-se per sobre dels 27 euros MWh.

Ara el seu impacte comença a moderar-se, però, així i tot, entre el maig i el que portem de juliol s'han incrementat un 68% respecte dels nivells que tenien al mateix període de l'any passat.

El resultat és un increment considerable del gas al mix energètic. Entre el maig i el juliol les centrals de cicle combinat han estat responsables de més del 16% de l'electricitat generada, mentre que els mateixos mesos de l'any passat només representaven un 9%. Un increment que ja estan notant a la factura els clients del mercat regulat, però que també arribarà als del mercat lliure quan renovin el contracte. 

"Això és un sobrecost del sistema que en teoria moltes comercialitzadores havien decidit aplicar als clients finals", assegura l'expert. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) s'ha pronunciat i ha prohibit específicament repercutir-ho. La majoria de comercialitzadores que ho van intentar s'han fet enrere, "però això ha causat una polèmica molt forta al sector i segurament acabarà en judicis per dirimir qui té raó". 

Però més enllà dels efectes de l'apagada, el cert és que durant tot l'any estem pagant l'electricitat més cara que l'any passat. 

 

Entre el gener i el juliol el preu mitjà del PVPC (el preu que paguen els consumidors que estan al mercat regulat, però que també serveix de referència a les comercialitzadores per marcar els preus que ofereixen al mercat lliure) arriba ja als 135 euros MWh, mentre que l'any passat en el mateix període no superava els 110 euros  MWh. 

"Els preus no són el que eren el 2022, però estem amb uns preus bastant cars i el més rellevant de tot és que ens estem acostumant a aquests preus cars." 

El consultor Josep Graell destaca que els preus han baixat des de la guerra d'Ucraïna i s'han regulat, "però continuen molt alts i no tenen tendència a baixar".

"Ja no som ni conscients que estem pagant preus molt alts. Aquests preus el 2019 haurien sigut caríssims", afegeix.

Els experts diuen que difícilment tornarem als preus que teníem abans de la crisi energètica: "A partir del 2019 ha estat tot molt estrany, primer la pandèmia, a partir de la segona part del 2021 l'escalada de preus, el 2022 la guerra i ja no hem tornat a la normalitat, però sí que tenim clar que ens hem d'oblidar d'aquells valors que estaven entre els 40-50 euros MWh, no els veurem ni d'aquí 10 anys."

Ara ens estem movent al voltant dels 60-70 euros MWh, valors que sembla que ja es quedaran de forma estable.