Per què regalem llibres per Sant Jordi? L'origen d'una tradició que té gairebé un segle

Roses, senyeres... i llibres. La diada de Sant Jordi és sinònim de lectura des de fa gairebé un segle. Concretament, la festa del llibre està lligada al patró de Catalunya des del 1929.

L'origen d'aquesta celebració de la lectura associada a Sant Jordi la trobem als anys 20 del segle passat, quan l'escriptor valencià Vicent Clavel va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d'Editors i Llibreters organitzar una festa per promoure el llibre. La data que van triar va ser el 7 d'octubre de 1927.

Dos anys més tard, els llibreters van decidir canviar el dia i sortir el 23 d'abril. Era l'any 1929, i s'estava a punt d'inaugurar l'Exposició Internacional de Barcelona. A més, en aquella època, la capital catalana ja era una potència editorial a l'estat espanyol, assenyala l'historiador Amadeu Carbó, en una conversa amb 3CatInfo.

Sobre la decisió del canvi de data, Carbó apunta a una motivació de mercat: "Els llibreters van considerar que seria més fàcil vendre llibres en una primavera pletòrica, que no pas a l'octubre". La tradició de comprar roses ja estava més que instaurada --documentada des del segle XV--, i el gremi va pensar que l'ambient als carrers podia afavorir també les seves vendes.

El fet que Miguel de Cervantes i William Shakespeare morissin un 23 d'abril també va fer que la tria d'aquella nova data es convertís en un homenatge als dos escriptors.

Tota una operació de màrqueting que els va sortir prou bé, fins al punt que actualment el dia de Sant Jordi és el que registra més vendes de llibres de tot l'any --més de 2 milions el 2025--.

Repressió del català

Però lluny del que passa ara, durant els primers mercats de llibres per Sant Jordi la llengua catalana no hi era present. "El primer dia del llibre es va fer en castellà. Érem a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera", recorda Carbó. Pocs anys més tard començaria la dictadura franquista, que tornaria a reprimir el català.

Després de dècades de repressió lingüística --amb l'excepció de la Segona República--, no seria fins al tardofranquisme i la Transició que les reivindicacions pel català anirien adquirint una creixent magnitud cada 23 d'abril.

"Quan va acabar la dictadura, per Sant Jordi la gent sortia massivament al carrer", relata Carbó. Una manifestació cultural que en aquell moment ja es vinculava amb la lectura en català, i va començar a donar forma a la diada que coneixem avui dia.

Segons Carbó, el fet que els catalans i les catalanes decidissin sortir en massa al carrer a celebrar Sant Jordi després de la dictadura, quan a més el 23 d'abril no era festiu --tampoc no ho és ara--, va donar encara més rellevància a aquest dia.

Amb els anys, casals i altres organitzacions catalanes han exportat la tradició de comprar i regalar un llibre a un munt de ciutats on tenen presència, i per Sant Jordi acostumen a preparar algun tipus d'acte.

El 1995, la Unesco va declarar el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor.