Per tenir carreteres i trens al Pirineu calen uns Jocs?

L'altre dia vaig trucar allà dalt. Amunt. Al cim. "Noi, com ho teniu això dels Jocs Olímpics?" "Hi falta il·lusió", em deia la meua font d'aigua de muntanya. A això de la candidatura dels Jocs Olímpics dels Pirineus li falta erecció, es reafirmava el membre pirinenc.

De fer el cim, en saben. Penseu el que vulgueu dels Jocs. Però hi ha una cosa. I aquesta és la cosa. Què ve abans, l'ou o la gallina? Com? Sí. Per tenir carreteres, trens, de tot per comunicar-se calen fer uns Jocs? "Com és que no tenim carreteres i trens?", diuen allà dalt. Les carreteres, els trens, no s'han de fer només per esquiar. Fan falta per treballar, per estimar, per viure... cada dia.

Ho veiem aquesta setmana, que, fa anys, un 3 de febrer del 1924, s'inaugura el primer tram del tren que unia Lleida i Balaguer. Sí, un tren que havia de travessar els Pirineus, fins a França. I es va quedar a la Pobla de Segur. Un somni frustrat. Un partit perdut. Som uns Jocs perdedors. Si volem guanyar, si volem jugar: carreteres, trens... Entreneu, feu competir la vida, per dur-la als cims!