Pere Aragonès, un president pragmàtic de 38 anys

Pere Aragonès i Garcia. Nascut el 16 de novembre del 1982 a Pineda de Mar. Té 38 anys i es convertirà en el president més jove que ha tingut el país. La política podem dir que li ve de família. El seu pare, un enginyer industrial que es dedica al món de l'hostaleria, va ser regidor independent per CiU a Pineda, i el seu avi, alcalde durant els últims anys de la dictadura franquista i amb la democràcia per Aliança Popular. La mare, ja jubilada, va treballar en una empresa tèxtil.  

Va estudiar primària a l'escola concertada de la Mare de Déu del Roser de Pineda, i secundària, a la privada, a l'Institut Montessori-Palau. El millor de la vida universitària s'ho va perdre perquè és llicenciat en Dret per la Universitat Oberta de Catalunya. A més, té el màster en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona.
 

Pere Aragonès diu que l'operació Garzón li va fer prendre consciència política. Va entrar a militar a les joventuts d'Esquerra amb només 16 anys. Ningú és profeta de la seva terra, i entre el 2011 i el 2015 va intentar ser alcalde del seu poble. No ho va aconseguir. Casat amb Janina Juli Pujol, militant de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya de Convergència i després del PDeCAT, és pare de la Clàudia, de 2 anys. De fet, va ser el primer membre del govern a agafar el permís paternal.
 
De Pere Aragonès es diu que és un home pragmàtic. Però com explica la periodista Magda Gregori, autora del llibre que dibuixa el perfil més personal i polític d'Aragonès, no només ho és en la seva vida política. 

"En la seva vida quotidiana també intenta mostrar uns equilibris com fa en la vida política. Aragonès és un home pargmàtic perquè mira i calcula cada pas que ha de fer".

En la crisi que va viure ERC el 2008, va prendre partit per Joan Puigcercós, que el defineix com una persona dialogant, flexible, empàtica i que sap posar-se al lloc dels altres.  

"És meticulós, molt respectuós amb el seu entorn, i això és una virtud perquè a vegades veiem líders polítics agressius, amb un dirigisme salvatge, tot el contrari del Pere. Una vegada ha escoltat, i ha reflexionat,  fa un pas i ja no hi ha marxa enrere".

 

Qui s'atreveix a fer una comparació que no deixa indiferent és el professor de Comunicació Política de la Universitat Pompeu Fabra-Barcelona School of Management Toni Aira. Explica que un periodista veterà del país li va dir que Aragonès és com el menjar d'hospital, sense sal. 

"Em venia a dir que era massa insíspid, que aportava massa poc com a caràcter. Però a vegades el menjar d'hospital és necessari, sobretot quan estàs en una situació complicada. En els últims anys a Catalunya estem gairebé en una situació de cures intensives, on la política necessita menys sal i una mica més de cures."

En la mateixa línia s'expressa l'experta en comunicació política no verbal Patrycia Centeno, que explica que el nou president de la Generalitat té una imatge correcta, però massa seriosa per a l'edat que té.

"Una de les crítiques que es fa al nou president és que no té gaire carisma. Potser, en el moment que travessa el país, és la imatge més indicada. Una mica és la imatge de com com si contractessis un gestor o un notari."

"Si li passa alguna cosa a ella et toca a tu". Aquesta és la frase que Oriol Junqueras li va etzibar a Aragonès en una reunió a la presó d'Estremera amb Marta Rovira. I així ha passat.