Pere Casaldàliga, nou premi Internacional Catalunya

Feia tres anys que Pere Casaldàliga, el primer català que rep aquest premi, havia arribat al Brasil quan el van ordenar bisbe de la prelatura de Sao Félix. La seva ordenació donava ja idea de com vivia l'Església aquest sacerdot català. Sense mitra, sense bàcul i sense anell, sinó amb un barret de palla i un rem de fusta fet pels indis tapirapé perquè ell sempre ha volgut viure com els pobres i defensar els seus drets, estant al seu costat. En una terra immensa on la propietat està en mans de grans terratinents, aconseguir un tros de terra per cultivar comportava arriscar fins i tot la vida, ja que els grans propietaris no estaven disposats a perdre ni un dels seus privilegis. Però no només els camperols estaven amenaçats. Els peons que treballaven a les grans finques també eren tractats gairebé com a esclaus. I els pocs poblats indígenes que quedaven també els anaven fent fora dels territoris on havien viscut des de sempre. Davant d'aquesta situació, Casaldàliga va tenir molt clar quin era el seu lloc: va ajudar a fundar nous pobles i va denunciar públicament els culpables de tanta misèria. Aquesta actitud decidida, però, va tenir conseqüències. Després d'amenaçar-lo de mort en diverses ocasions, va veure com assassinaven més d'un dels seus col·laboradors com el pare Josimo o el sacerdot Joao Bosco, als quals es recorda emocionadament en romeries. Viure de prop tantes desgràcies no li va treure l'esperança ni la fe per canviar les coses i va continuar recorrent, sempre en autobús, la seva extensíssima prelatura. Durant més de trenta anys, Pere Casaldàliga ha portat als que l'han escoltat el testimoni que una altra manera de ser cristià també és possible.