Plaga als freixes: l'amenaça d'un fong exòtic mortal
L'Hymenoscyphus fraxineus és un fong originari d'Àsia i els investigadors temien que acabaria arribant a Catalunya, des que el 1992 va entrar a Europa per Polònia i ha anat infectant arbres de tot el continent fins a arribar al Pirineu.
Fa uns anys que ja havia afectat freixes de França i ara ja ha travessat la frontera. L'han trobat per primera vegada a Setcases, al Ripollès, com explica l'investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya Jonàs Oliva:
És un fong que ha vingut per quedar-se, haurem de veure com ens hi adaptem i quin impacte acaba tenint.
Els arbres afectats s'estan morint, ja que no hi ha tractament, relata Oliva: "És un fong que infecta les fulles, passa pels raquis de la fulla i acabava afectant les branques; l'arbre s'asseca des de la capçada fins al tronc i acaba causant-li la mort."
El perill: la pèrdua de part dels boscos de ribera
La malaltia que provoca aquest fong encara no té nom oficial en català, però la traducció de l'anglès seria "mort regressiva del freixe".
Aquesta patologia s'afegeix a la sequera provocada per la crisi climàtica que ja pateix aquest arbre, de fulles molt nutritives per al bestiar i, per tant, la seva desaparició afecta també l'ecosistema on viu.
"No només afecta els arbres adults, sinó també els regenerats, de manera que també pot comprometre el futur d'aquesta espècie", alerta Oliva.
El freixe de fulla grossa és el més afectat perquè necessita més humitat que el de fulla petita i això fa més fàcil la reproducció del fong.
Aquest tipus de freixe és present en 2.500 hectàrees de bosc a Catalunya i, en concret, és una espècie molt important dels boscos de ribera del Ripollès, el Berguedà, els Pallars i la Vall d'Aran, entre d'altres.
"És un arbre que creix molt ràpid i és molt bonic", explica Oliva, i per això també en trobem molts de plantats als pobles i ciutats.
Busquen els freixes més resistents
Quan un arbre mor, les espores afectades pel fong continuen vives i es poden transportar a un altre arbre.
De moment, no s'ha trobat cap tractament contra aquest fong, però sí que s'han trobat en altres països algunes varietats amb genotips resistents, diu Oliva:
És un fong que ha vingut per quedar-se i haurem de veure com ens adaptem a ell o quin impacte acaba tenint.
Després que altres arbres, com l'om o el vern, hagin patit l'impacte de patògens devastadors, volen anticipar quines varietats responen millor al fong, per conservar-les i així disposar del material forestal més tolerant que permeti mantenir i recuperar les freixenedes.
Des del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, expliquen que fa anys que es preparen per a l'arribada d'aquest fong:: "Tenim freixes de diferents orígens de Catalunya, els estudiem, n'analitzem possibles mecanismes de tolerància i fins i tot hem portat material a zones afectades de França per veure com respon davant la malaltia."
El cap de Sanitat Forestal i Adaptació al Medi, Jorge Heras, explica que, pràcticament, l'únic que podran fer és un seguiment de com evoluciona la plaga, mentre busquen varietats resistents.
"Serà després d'aquesta primera onada quan serà interessant veure què ha sobreviscut i agafar aquests arbres com a font de llavors i començar un programa per trobar resistències, fent creuaments en arbres naturals", afegeix Oliva.
Tot i que també se'n fa fusta, a Catalunya el valor principal del freixe és ambiental, paisatgístic, cultural i ornamental.