Por al fracàs i pressió per les notes: què fa apagar i encendre les ganes d'aprendre?
Coincidint amb l'inici de curs, un estudi recent sobre la motivació dels adolescents posa el focus en un dels grans reptes de l'educació: què fa que un alumne tingui ganes d'aprendre?
La recerca, feta amb joves de 15 a 17 anys, alerta del pes que pot tenir la por al fracàs en la motivació dels adolescents i proposa que l'escola posi l'accent en el progrés, la curiositat, l'error com a part de l'aprenentatge i els objectius assolibles, més que només en les notes.
Els professors lamenten que cada vegada els arriben més alumnes desmotivats, i una gran part de l'alumnat no se sent incentivat a l'hora d'aprendre.
Viure amb motivació o sense
El Martí té 14 anys i ha perdut completament la motivació de jugar a futbol, perquè se sent sempre comparat amb un altre jugador que l'entrenador considera millor.
Surt pocs minuts i quan ho fa se sent jutjat i res no li acabava de sortir bé. Però un altre club li proposa liderar un altre equip. I, de cop, sense canviar encara d'equip, sembla un altre jugador, ara sí molt motivat. Perquè algú, per primera vegada en molt temps, ha tornat a creure en ell.
"Parlo en nom de molts joves quan dic que no se'ns motiva a aprendre", assegura l'Èlia, de la tertúlia de joves PRO, "sinó a treure la millor nota amb el menor esforç possible, i com no hem de tenir aquesta mentalitat quan l'educació està en crisi?"
I afegeix: "Tenim professors desmotivats que avaluen més pel format que pels continguts i posen notes segons la inspiració":
Em motiva un professor que em vulgui ensenyar i que aprengui, no només per un examen, i em doni les eines perquè això passi.
Per l'Esther, dels joves PRO, el sistema educatiu actual desmotiva, estressa i apaga les ganes de saber: "En lloc d'educació, és pura supervivència, no importa si entens la lliçó o la matèria et desperta curiositat, només importa si la memoritzes i la 'vomites' a l'examen, sacrificant la teva salut mental".
A l'Esther la motiva trobar professors que transmetin passió i l'encoratgin a tenir els millors resultats, i descobrir temes que connectin amb la seva vocació.
Com neix la motivació?
Quan estem motivats, notem les ganes, el desig de fer alguna cosa, i ens cremen els dits per fer-la, explica el doctor en biologia David Bueno.
El cervell dilata els vasos sanguinis, que reben més sang, més glucosa i oxigen, l'únic que menja el cervell per obtenir energia metabòlica i fer que estigui més energitzat. I, per tant, el cervell pot funcionar durant molt més temps sense cansar-se, assegura el fundador de la càtedra de Neuroeducació de Barcelona.
Bueno distingeix la motivació extrínseca: fer alguna cosa perquè els alumnes s'animin a aprendre, algunes coses són motivadores i d'altres no gaire; i la motivació intrínseca: neix del desig de fer coses:
"Quan ens motivem, s'activa una part del cervell que permet gestionar la motivació i ens dona sensacions de recompensa, benestar i fins i tot plaer. Per això, quan estem motivats, tot i que allò que fem no surti gaire bé, ens sentim a gust, més que quan ho fem per obligació, i surt millor", assegura Bueno.
Dependre de les motivacions externes, premis, gratificacions, no té per què ser perjudicial, assegura Héctor Ruiz, investigador en psicologia cognitiva, i autor de "Coneix el teu cervell per aprendre a aprendre".
Per l'investigador: "La motivació extrínseca, per aconseguir una cosa o evitar les conseqüències de no fer-ho, es pot convertir en intrínseca, perquè el que més ens motiva és l'èxit, que surti bé el que fem, més enllà de la recompensa".
Activadors de la motivació
Que creguin en nosaltres és clau per mantenir la motivació, perquè la confiança s'encomana i ens ajuda a creure en nosaltres mateixos, assegura David Bueno, autor de "L'art de ser humans".
Confiar en un mateix afavoreix l'autoeficàcia: creure que pots aprendre o fer bé allò, i acaba modulant el teu interès, assegura Héctor Ruiz.
És important també que trobin sentit instrumental en el que aprenen per motivar-se, però encara més que entenguin el significat del que aprenen, assegura Héctor Ruiz:
Quan entenem alguna cosa, quan fem connexions entre idees, i apareixen nous conceptes, ens sentim motivats!
La curiositat també motiva, s'activa a partir d'un problema, repte o conflicte, perquè el cervell tendeix a voler entendre i lligar caps, assegura Héctor Ruiz: "Ens atrauen les històries perquè comencen plantejant una situació problemàtica, un repte que veiem que es pot resoldre, i ens genera interès.
I, per tant, començar una classe utilitzant l'estructura de les històries, i partint de la pregunta que volem respondre, genera interès, assegura Ruiz.
Hi ha dos estats emocionals que són clau per motivar-los: la sorpresa i l'alegria, assegura Bueno: "El pànic bloqueja, la por al càstig o a la vergonya motiva, però genera intranquil·litat. La por és molt activadora per sobreviure. La sorpresa activa la curiositat, i l'alegria, entesa com a confiança, crea vincle".
Ens motivem per progressar, assegura Bueno: "A un infant no cal que el motivis. Però amb els anys els desmotivem. Quan un infant comença a caminar, fa quatre passos i cau, però no es desmotiva, i s'aixeca tantes vegades com calgui; fins que perd la sensació de recompensa externa amb cada progrés".
Per mantenir aquesta motivació, caldrà que els alumnes se sentin competents i capaços de resoldre el problema, afegeix Héctor Ruiz, que reforça el sentiment d'aprovació i de pertinença.
"En lloc d'això, es transmet als alumnes que el que importa és aprovar, sense que entenguin ni realment aprenguin, només estudiant el dia abans per passar l'examen, i s'oblida ràpidament", lamenta Ruiz.
Què apaga la motivació?
Hi ha persones a qui els és molt fàcil progressar perquè tenen més capacitats cognitives, però n'hi ha d'altres a qui els costa molt, i no podem posar tothom al mateix sac, puntualitza Bueno.
Una tasca massa difícil desmotiva, mentre que, si l'alumne percep que la pot resoldre, motiva, afegeix Héctor Ruiz. I si l'estudiant percep que no requereix cap esforç tampoc el motiva, reconeix David Bueno:
Hi ha persones que, per la por d'equivocar-se, es motiven per no errar, i n'hi ha d'altres que la por els frena; depèn de l'autoconcepte que tinguis de tu mateix.
No podem deixar-los que facin només allò que els motiva, assegura David Bueno, però, a partir del que els motiva, es poden estirar altres continguts que potser no els interessen tant.
Per Héctor Ruiz: "Les coses que no li surten bé són les que més necessita aprendre, i si els deixem que decideixin, hi ha el perill que s'inclinin pel que ja saben fer i poden demostrar".
A l'alumnat el desmotiva la desconnexió dels continguts amb la vida real, assegura el professor David Vilalta. I, per la mestra Adelina Escandell, els desconnecta el que no implica la millora de la comunitat.
La falta de vincle amb el mestre o el grup i sentir-se exclosos també desmotiva, assegura la mestra Agnès Vallvé. La motivació també disminueix quan apareixen obstacles, apunta el pedagog Carles Flo, autor d'"Atenció i aprenentatge".
Aquí és on rau el saber fer del docent, conclou David Bueno: "Deixar triar algunes coses i reconduir-ne d'altres perquè descobreixin que també poden ser eficients en allò que inicialment no els interessava tant".
Estratègies per motivar l'alumnat
No és imprescindible passar-ho bé, amb activitats lúdiques i divertides, per estar motivats i aprendre, puntualitza Héctor Ruiz; també es pot sentir motivació pel sentit del deure, per la reputació o per evitar conseqüències:
"Aprendre implica un esforç cognitiu, una pràctica i posar atenció, i s'ha de tenir motius per fer-ho. Necessites motivació, tant sí com no, per aprendre, millor positiva, que porti a l'èxit de sentir-se a gust aprenent", afegeix Ruiz. El professor David Bueno explica:
Els alumnes rebotats me'ls guanyo a través del vincle i de la confiança, quan te'ls has posat a la butxaca deixen de ser disruptius a l'aula, s'emmirallen en tu i els entra millor el que expliques.
David Vilalta aposta per motivar amb el treball col·lectiu a l'aula, i Adelina Escandell defensa que el que aprenen vagi més enllà del centre i reverteixi en la comunitat.
Joan Maria Girona destaca el vincle i l'acompanyament docent: "Van a l'institut per sentir-se acollits i trobar amics i amigues i necessiten l'acompanyament docent".
Entrar en l'estat de motivació és com un cercle viciós, assegura David Bueno, perquè el cervell busca repetir el que li proporciona recompensa.
"Si agafes l'hàbit d'interessar-te per les coses, és molt més fàcil motivar-se per qualsevol cosa nova. I per als especialment motivats, s'ha de posar límit a la motivació per evitar el cansament cognitiu i focalitzar la motivació en el que realment volem", assegura Bueno.
Els hàbits són també un aliat de la motivació, perquè quan desenvolupes l'hàbit ja no necessites la motivació per seguir fent allò, assegura Héctor Ruiz.
El pedagog Carles Flo, per quan baixa la motivació, proposa focalitzar-se en les habilitats innates de l'infant per facilitar un estat d'eficiència cognitiva i concentració, i que l'acció es faci per si mateixa, no només pel resultat.
I la motivació del mestre, què?
David Vilalta reconeix que s'automotiva mirant el món, perquè hi veu filons d'aprenentatge. Adelina Escandell es motiva en la interacció amb la resta de docents, amb l'alumnat i les famílies. I a l'Agnès Vallvé la motiva el debat al claustre per millorar el centre.
Per Joan Maria Girona: "Motiva pensar que l'ensenyament és una part de l'educació, com la família. Ser mestre t'implica al 100%, perquè tractem amb persones, no cansa, però gasta, i això causa baixes. Però també hi ha docents desmotivats que haurien de plegar".
Als docents desmotivats, per la duresa de les aules, Agnès Vallvé els proposa mirar enrere per veure quantes persones han ajudat a millorar, per tornar-se a motivar. I l'Adelina proposa que als claustres hi hagi una figura que acompanyi els mestres individualment.
Si nosaltres no estem motivats, serà molt difícil motivar-los, assegura David Bueno: "Tenim un conjunt de neurones, les neurones mirall, que s'activen de la mateixa manera quan fem una cosa que quan la veiem fer a una altra persona, i són la clau de l'aprenentatge per imitació":
Si entrem a l'aula motivats, sense que ens ho proposem, ajudem els nostres alumnes a motivar-se.
Però si entrem en una aula on els alumnes estan desmotivats, el nostre cervell tendirà a imitar-los i ens desmotivarem. Per tant, s'ha d'entrar a l'aula amb una dosi extra de motivació i energia, i estratègies per captar l'atenció i establir el vincle, afegeix Bueno.
Hi ha tres coses bàsiques per tenir els docents motivats, relata Héctor Ruiz: "El sentit d'autonomia, sentir que ell també aprèn i el sentit de la competència. El docent es pot desmotivar si no té èxit a l'aula; i, per tant, és important la vocació i tenir eines professionalitzadores".