Pot governar l'extrema dreta a França?

El 24 d'abril, els electors francesos decidiran qui serà el seu president els pròxims cinc anys. Emmanuel Macron, cara a cara amb Marine Le Pen, intentarà que la presidència francesa no caigui en mans de l'extrema dreta. Fa cinc anys ja va guanyar el duel. Se'n tornarà a sortir?

La importància del missatge

El mandat de l'actual president de la República francesa ha estat marcat els últims mesos per la crisi sanitària de la covid i la recent guerra a Ucraïna, que ha provocat un augment de la inflació i una pèrdua del poder adquisitiu dels francesos.

En la campanya de la primera volta electoral, Marine Le Pen ha deixat de banda el seu discurs tradicional, amb missatges contraris a la immigració, i s'ha centrat en les dificultats econòmiques derivades de la situació internacional. Jean-Luc Mélenchon ha fet el mateix.

Emmanuel Macron, en canvi, ha fet un discurs presidencialista centrat en el paper de França en l'escena internacional.

Els analistes consideren que ara ha de canviar els seus missatges si vol guanyar la segona volta. Macron s'haurà d'arromangar i baixar al terreny de la concreció, demostrant preocupació pels problemes reals dels electors i aportant-hi solucions.

L'autèntica campanya comença ara

El candidat de la La República en Marxa té quinze dies per convèncer la quarta part dels electors que s'han abstingut i tots aquells que han votat opcions que entre totes amb prou feines han arribat a sumar el 20% dels vots. Però sobretot haurà d'intentar atraure els votants de La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, que s'ha quedat a menys d'un punt de fer el sorpasso al Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i passar a la segona volta.

Amb un marge prou estret, un primer sondeig de l'institut d'estudis Odoxa atorga la victòria al president sortint a la segona volta de les eleccions. Emmanuel Macron obtindria el 54,5% dels vots davant del 45,5% de Marine le Pen.

És un primer sondeig que la realitat podria no confirmar. La campanya i la capacitat de seducció i convenciment dels candidats seran clau. Parteixen d'uns resultats de la primera volta molt ajustats: 27,6% per a Macron i 23% per a Le Pen.

Mélenchon, que ha obtingut el 22,2% dels sufragis, i l'abstenció, que ha estat del 26%, tenen la clau de l'Elisi.

Macron o abstenció?

El discurs de Jean-Luc Mélenchon a la nit electoral ha estat un discurs triomfalista, centrat en els seus bons resultats. "S'obre una nova pàgina del combat", ha dit per començar. La França Insubmisa aspira a la presidència, però haurà de ser en unes altres eleccions.

Llavors, què farà ara? Quina opció demana votar? Cap d'explícita, de fet. "Sabem per qui no votarem mai", ha dit el dirigent d'esquerres.

"Mai perdrem la nostra confiança en la democràcia. Per això és que no heu de donar cap vot a Marine Le Pen."

Mélenchon, doncs, demana no votar l'extrema dreta, però no s'inclina tampoc per Macron. La meitat dels seus electors podrien optar per l'abstenció o el vot en blanc.

D'una manera més clara, Philippe Poutou, del Nou Partit Anticapitalista, amb el 0,7% dels vots, demana no votar Le Pen, però qualifica Macron de bomber piròman, i Lluita Obrera, de Nathalie Arthaud, amb el 0,6% de suports, s'inclina obertament per votar en blanc.

Aquesta és una de les grans incògnites de la segona volta electoral, perquè els votants de La França Insubmisa, més els d'altres opcions d'una esquerra molt fragmentada, sumen una bossa molt important de sufragis que amb el seu vot o la seva abstenció poden fer inclinar la balança cap a una banda o una altra.

El suport a Macron de dues forces agòniques

Els resultats electorals han suposat un cop gairebé mortal per al Partit Socialista francès. La candidata socialista i alcaldessa de París, Anne Hidalgo, s'ha quedat amb només l'1,7% dels vots, uns resultats encara molt pitjors dels que va tenir fa cinc anys Benoît Hamon, amb el 6,4%.

Deu anys abans, el socialista François Hollande va guanyar la presidència. Ara, el PS sembla que ha tocat fons.

Només saber els resultats, Anne Hidalgo ha reconegut que han estat decebedors i testimoni d'un país molt dividit. Amb una extrema dreta a les portes del poder, ha dit, apel·la a votar per Macron el 24 d'abril per aturar Marine Le Pen.

Emmanuel Macron també té assegurat el suport d'Els Republicans de Valérie Pecrésse, que ha obtingut el 4,8% dels vots i crida a impedir l'accés de Le Pen a l'Elisi.

Igual que el Partit Socialista, aquest partit de la dreta tradicional francesa mai havia caigut tan avall. Fins i tot el 2017 François Fillon, enfonsat per un escandalós cas de malversació conegut com a Penelopegate, va mantenir el 20% dels sufragis.

Els mals resultats de Valérie Pecrésse, qualificats d'autèntica humiliació, han deixat el partit i la mateixa candidata amb problemes seriosos.

Altres partits marginals també s'apunten al cordó sanitari a l'extrema dreta i, en conseqüència, a votar per Macron: els ecologistes de Yannick Jadot, amb el 4,7% dels suports, i els comunistes de Fabien Roussel, amb el 2,3%.

Els vots per a Le Pen

La candidata d'extrema dreta sumarà als seus vots els d'Éric Zemmour, que li disputava l'electorat. Amb el pompós nom de Reconquesta, el 7,2% dels vots obtinguts per aquest polèmic i polemista candidat aniran a parar a Marine Le Pen.

Reagrupament Nacional també té el suport d'una altra força minoritària d'extrema dreta, Dempeus França, de Nicolas Dupont-Aignan, amb el 2,1% dels sufragis.

Sumats tots els vots, s'infereix que un de cada tres electors francesos vota una opció d'extrema dreta.

El panorama que dibuixa la primera volta

Hi ha alguns elements que poden influir en els resultats de la segona volta de les presidencials franceses.

A la primera volta, França ha votat per la candidatura de centre i per a les dels dos extrems. L'opció centrista de Macron ha obtingut més o menys una tercera part dels suports electorals. Una altra tercera part ha optat per l'extrema dreta de Le Pen i la de Zemmour, i l'altra per l'esquerra més radical de Mélenchon i altres opcions més marginals.

Els partits tradicionals s'han enfonsat. El Partit Socialista d'Hidalgo ha tret els pitjors resultats, i es demostra així la baixa popularitat, especialment fora de París, de l'alcaldessa de la capital. Els Republicans han experimentat una derrota que compromet el seu futur, a causa dels deutes contrets.

L'esquerra s'ha presentat molt fragmentada. La França Insubmisa s'ha reforçat, però hauria pogut arribar a la segona volta, amb unes opcions progressistes unides. En canvi, els vots s'han dividit en diferents opcions en què només els ecologistes han arribat al 4,7% dels sufragis. Les altres s'han mogut entre el 3,2% de Resistim i el 0,6% de Lluita Obrera.

Els dos models que es confronten

L'economia tindrà un pes decisiu en la campanya per a la segona volta de les presidencials, en una França afectada per la crisi. Emmanuel Macron i Marine le Pen comparteixen alguns criteris en aquesta matèria i són partidaris d'una política entre liberal i intervencionista.

Però difereixen en el que serà un dels cavalls de batalla: la jubilació, que ara és als 62 anys. La candidata de Reagrupament Nacional defensa que l'edat legal per retirar-se sigui als 60 anys, mentre que el president sortint la vol allargar fins als 65 anys.

Pel que fa a la immigració, tampoc difereixen gaire, al capdavall. Els dos candidats són partidaris de limitar el dret d'asil i d'endurir les condicions per obtenir la nacionalitat francesa, però Le Pen és favorable a l'expulsió sistemàtica de clandestins i delinqüents estrangers.

Tots dos també s'oposen a l'islam radical i la presidenta d'RN, a més, vol prohibir el vel islàmic al carrer.