Premis Oscar: els 4 catalans que han conquerit el cim del cinema

Els Oscars d'enguany donen el tret de sortida marcats per la polèmica dels tuits discriminatoris de Karla Sofía Gascón, protagonista d'"Emilia Pérez". És la pel·lícula que opta a més candidatures (13 en total) entre els nominats d'aquesta edició. Malgrat aquest enrenou que sembla esquitxar l'esdeveniment, és un bon moment per celebrar el talent que traspassa fronteres.  

Aquest 2025 el cinema català s'ha quedat a les portes dels premis amb "Segundo premio", el biopic sobre Los Planetas dirigit per Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez; i els curtmetratges "París 70", de Dani Feixas, i "La gran obra", d'Àlex Lora. No obstant això, el setè art viu un moment excepcional a les nostres sales: deixem enrere un any amb xifres rècord d'assistència i taquilla. I encara que Hollywood pugui semblar lluny, Catalunya ha aconseguit deixar-hi empremta amb projectes emocionants i una identitat pròpia que han guanyat la màxima distinció del cinema.

 

Un llegat de talent i perseverança 

Quines persones van sembrar la llavor perquè puguem parlar d'aquest èxit patri? El primer Oscar català va arribar el 1979, però la primera nominació de l'Acadèmia de Hollywood a un català va ser el 1952. Antoni Clavé, escultor i pintor que es va formar a l'Escola de París amb Picasso o Miró, va ser doblement nominat pel musical "El fabulós Andersen", de Charles Vidor, per vestuari i per direcció d'art. 

Li va seguir el rastre Francesc Rovira Beleta, que el 1963 va proclamar-se el primer director català nominat a millor pel·lícula internacional als Oscars. I el 2003, el documental "Balseros", de Carles Bosch i Josep Maria Domènech, que va néixer d'uns reportatges del "30 minuts", va aconseguir la nominació a millor documental.  

 

Néstor Almendros, la llum del cinema 

Va ser el primer català a guanyar un Oscar i un dels directors de fotografia més influents de la seva generació. Néstor Almendros va fer història el 1979 per la seva feina a "Días del cielo", del naturista Terrence Malick, on va utilitzar únicament llum natural per aconseguir una estètica única; totes les imatges de l'Amèrica rural que retrata estan captades durant l'alba o l'ocàs, a la famosa "hora màgica", per atendre un dels seus principis: "des-il·luminar".  

El fotògraf no era prou conegut al país, perquè va exiliar-se a Cuba fugint del franquisme, però la seva carrera parla per si sola: va treballar amb François Truffaut, Éric Rohmer o Martin Scorsese, va fer brillar estrelles com Meryl Streep o Richard Gere i va ser nominat a l'Oscar tres vegades més, per "Kramer contra Kramer", "El llac blau" i "La decisió de la Sophie", de manera que es va convertir en el català més nominat per l'Acadèmia de Cinema de Hollywood. 

 

David Martí i Montse Ribé, els mestres de la caracterització 

El 1991, la passió i l'èxit de tots dos artistes i maquilladors els va portar a crear l'estudi DDT SFX i col·laborar en algunes de les produccions cinematogràfiques més importants de les darreres dècades. 

El 2007, 28 anys després de l'estatueta d'Almendros, David Martí i Montse Ribé van guanyar l'Oscar a millor maquillatge i perruqueria per l'espectacular caracterització dels personatges d'"El laberinto del fauno", dirigida pel mexicà Guillermo del Toro.

Una pel·lícula on la fantasia i la cruesa es fusionen en criatures inquietants i entranyables. Com a "L'orfenat", "Fràgils" o "Un monstre em ve a veure", on van fer realitat les fantasies més inimaginables de directors de referència. També a "La societat de la neu" de J. A. Bayona, qui va fer història als Oscars de 2024 per la seva doble nominació: a millor pel·lícula internacional i a millor maquillatge i perruqueria (també per David Martí i Montse Ribé). 

 

Leo Sánchez, la revolució de l'animació 

El productor va guanyar l'Oscar el 2022 a millor curtmetratge d'animació per "El limpiaparabrisas", del madrileny Alberto Mielgo. Nascut a l'Hospitalet, Leo Sánchez va despertar la seva curiositat per l'animació amb els mangues de TV3 i, amb només 17 anys, va marxar a Londres per provar sort en el món de l'animació. Allà va conèixer Mielgo (es van fer amics) i va començar a treballar en estudis d'animació fins a arribar a Disney o Dreamworks, on va participar en produccions com "Bolt", "Enredados", "Com ensinistrar un drac" 2 i 3 o "Els Croods 2". 

Leo Sánchez va fundar el seu propi estudi i, més de vint anys després, els camins d'aquests dos amics es van tornar a creuar amb aquest curt que tracta de respondre una pregunta vital: què és l'amor? "El limpiaparabrisas" demostra que el talent europeu pot competir al màxim nivell internacional i que l'animació ha deixat de ser una cosa de nens.  

Catalunya ha estat nominada en diverses categories, com millor pel·lícula internacional, maquillatge i perruqueria i animació. La tasca pendent d'aquest art, però, és que alguna pel·lícula en versió original estigui nominada a l'Oscar i la llengua arribi a la gran nit del cinema: ni "Alcarràs", "Estiu 1993" ni "Pa negre" van superar la cursa cap als premis. Quin serà el pròxim títol que aconseguirà que a Hollywood es parli en català?