Prorroguen dos anys la presó preventiva de Villarejo per un "evident" risc de fuga

El jutge Manuel García Castellón ha prolongat dos anys més la presó preventiva per a l'excomissari José Manuel Villarejo, empresonat des del 5 de novembre del 2017, en veure un risc de fuga "evident" per la seva capacitat econòmica. El jutge posa com a exemple els setze milions de patrimoni que se li han descobert.

El jutge de l'Audiència Nacional ha pres aquesta decisió després que la Fiscalia Anticorrupció i l'acusació que exerceix Podem reclamessin la pròrroga de la presó per risc de fuga, de destrucció de proves i de reiteració delictiva.

S'estima que Villarejo compta amb un patrimoni superior als setze milions d'euros entre Espanya i l'estranger, la qual cosa demostra, segons el jutge, "una estructura financera capaç de generar estructures per sostreure's de l'acció de la justícia".

A banda del patrimoni econòmic, la interlocutòria del jutge destaca que l'excomissari compta amb dos DNI amb identitats que no li corresponen i que no va retornar en el moment del seu pas a la jubilació i també d'un passaport espanyol amb fulls en blanc que se li va confiscar.

El jutge també aprecia un "alt risc" de destrucció de proves i un "evident" risc de reiteració delictiva.

 

 

Una "estructura paraestatal" per al seu propi benefici

A partir de la detenció de Villarejo i de la confiscació dels diversos enregistraments que va anar acumulant, la investigació ha portat a l'obertura de setze peces que recullen els encàrrecs que va rebre l'excomissari de particulars o empreses, com ara el BBVA.

En la interlocutòria, el jutge desgrana sis d'aquestes peces (les que no estan sota secret de sumari) i acusa l'excomissari d'haver "instrumentalitzat de forma sistemàtica els recursos públics en benefici propi i dels seus clients" fins a crear una "estructura paraestatal".

Això ho va fer gràcies al "grau d'infiltració" que tenia a la policia. D'aquesta manera, podia accedir a informació legalment classificada per a projectes d'espionatge privats pels quals va cobrar milions d'euros.

García Castellón apunta que Villarejo va utilitzar la seva "doble condició de policia i d'investigador privat" per traficar amb informació confidencial i ho va fer sense autorització, des del 1989 fins a la seva jubilació, el 2016. Durant aquest període va tenir càrrecs "especialment sensibles", com la Comissaria General d'Informació o la Direcció Adjunta Operativa.