Protocols de seguretat en cas d'avís de bomba a l'avió: així han d'actuar el pilot i els viatgers

Aquesta setmana una cinquantena d'avions comercials han hagut d'aterrar per un avís de bomba. En cap cas ha estat una amenaça real ni s'ha trobat cap artefacte a bord. Les amenaces han afectat països de tot el continent europeu. 

Tot i que cap país ha assenyalat un responsable concret de les amenaces, n'hi ha que pensen que Rússia hi pot estar al darrere. La comissària europea de Tecnologia, Henna Virkkunen, ha admès que "no sempre és Rússia qui hi ha al darrere d'aquestes operacions híbrides", però ha afegit: "Però ben sovint sí que ho és."

Aquestes accions s'emmarquen en una onada de sabotatges i atacs contra diversos objectius a tot Europa: des de subestacions elèctriques a Alemanya i instal·lacions relacionades amb la defensa a la regió bàltica fins a sistemes de refrigeració de supermercats a França i altres indrets.

L'objectiu d'aquestes operacions és desestabilitzar les nostres societats i generar desconfiança entre la ciutadania.

El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, també apunta a un intent d'agressió híbrida i de guerra psicològica: "És evident que hi ha actors al món que actuen d'aquesta manera per debilitar Europa."

La por pot tenir un efecte dels més desestabilitzadors, però saber com funcionen els protocols de seguretat pot donar confiança si estem obligats a volar.

El comandant Ramon Vallès, experimentat pilot d'aviació comercial, ha explicat a 3CatInfo quines mesures de seguretat es prenen en cas d'avís de bomba en ple vol. 

La nostra obligació és preservar la seguretat dels passatgers a qualsevol preu.

Els pilots d'avió estan preparats i entrenats per afrontar situacions indesitjables i d'emergència, explica.

Com arriba un avís de bomba

"L'amenaça no arriba directament a l'avió", diu Vallès, tret que sigui un dels passatgers qui comuniqui en ple vol que ha posat una bomba. "Hi ha hagut avions amenaçats que no s'han desviat."

En general, els avisos de bomba es comuniquen a un mitjà de comunicació o a les companyies i operadors, i aquesta informació s'ha de comprovar i ha de passar uns filtres per donar veracitat a l'amenaça. "Poden ser bromes de mal gust, i aquesta informació ni tan sols arriba al pilot."

Abans de crear l'alarma dins un avió i obligar a fer un desviament a un aeroport, primerdes de terra s'asseguren si l'amenaça és creïbleo no.

Només si hi ha una mínima possibilitat que sigui certa, s'avisarà el pilot perquè desviï el vol i aterri d'emergència.

Què ha de fer el comandant

El pilot rebrà l'ordre de desviar el vol i aterrar en el primer aeroport que pugui acollir l'avió. Allà hi haurà d'haver equips de suport i d'emergències per desallotjar els passatgers i portar-los a un lloc segur i buscar –i, si és el cas, desactivar– la bomba a l'aparell.

S'informarà el pilot de la causa i, en funció de si té accés a l'artefacte o no, haurà de prendre algunes mesures a bord:  

Si l'artefacte és a la bodega: "Res a fer. En ple vol no tinc manera d'accedir a la bodega per investigar."

Si és a la cabina, s'ha de comprovar. Per fer-ho, cada passatger ha d'identificar els seus objectes personals. Si hi ha algun objecte o bossa que ningú identifica, el paquet sospitós s'haurà de desplaçar a una part de l'avió més segura. 

Cobert amb mantes, coixins i tots els materials que, en cas d'explosió, puguin esmorteir al màxim l'ona expansiva i causar el mínim dany possible dins de l'avió.  

Mentre duri el vol, cada país que se sobrevoli té les seves mesures de seguretat i pot exercir-les, com, per exemple, escortar-lo amb avions militars. Segons Vallès, no es pot descartar que es doni l'ordre abatre'l, si està en perill la integritat dels seus ciutadans, sobretot després de l'11S: "El bé comú està per sobre."  

Informar o no els passatgers de les causes

Tots aquests procediments, si són massa evidents, poden fer intuir al passatge que passa alguna cosa greu. El comandant no dirà als passatgers que la causa és una amenaça de bomba. 

Si desvio el vol ho he de dir als passatgers, però no he de crear una alarma innecessària; cal evitar una reacció de pànic o d'estrès que pugui empitjorar les coses.

El pilot executarà les ordres de desviament i els passatgers han de confiar en les ordres del comandant i del personal de bord, per a més seguretat. 

Un cop s'hagi aterrat, l'avió s'ha de desallotjar immediatament –"no és una evacuació que s'hagi de fer en 90 segons", puntualitza Vallès–, però "s'ha de sortir cames ajudeu-me". 

No s'ha d'agafar cap efecte personal: "No agafem res, no toquem res, perquè no fos cas que sense voler toquem l'artefacte i esclati."

En aquestes circumstàncies, diu Vallès, "les persones han de confiar i obeir, no val la pena dir que potser hi ha una bomba; si després s'informen del que ha passat, els hauré estalviat una mala estona".

"Volar continua sent segur"

Vallès diu que s'ha trobat amb amenaces tècniques o mèdiques, però cap de terrorista, i espera no trobar-s'hi: "Si se m'informa que dins del meu avió pot succeir i hi ha sospites que, encara que sigui un petit percentatge, l'avís pugui ser real, hauré de prendre les mesures i, per sobre de tot, esperar que no esclati."

Vallès se n'ha anat a pilotar un vol aquest vespre. "No tinc cap instrucció especial. La meva obligació és vigilar sempre, i volar continua sent extremadament segur." 

Hem d'entendre que volar continuarà sent segur. Per què? Perquè jo confio plenament en les mesures de seguretat.

Entre els milers d'avions que volen simultàniament durant tot el dia, hi ha hagut una cinquantena d'amenaces, i totes han estat falses. 

Als aeroports les mesures de seguretats són molt grans per evitar un altre 11S, en què "l'avió es va usar com a projectil", recorda Vallès. "Els aeroports són veritables fortaleses on, a mesura que l'amenaça terrorista creix, les mesures de seguretat creixen."