PSC: només els forts són flexibles

Fa pocs dies el baròmetre de GESOP per al Periódico ens assenyalava que més de la meitat dels votants socialistes, un 54%, està a favor que es faci la consulta, en contraposició al 35% que hi està en contra.
Tots els diputats socialistes del Parlament de Catalunya diuen que estan a favor del dret a decidir i que volen fer la consulta de manera legal, que, de fet, stricto sensu, és el que diuen també totes les forces que voten sí a tirar-la endavant. Per la direcció del PSC, primer s'ha de pactar amb Madrid i després fer, la qual cosa a hores d'ara, com aquell qui diu, vista la capacitat demostrada de diàleg del govern Rajoy, vol dir que de parlar del dret d'autodeterminar-se res de res per dues raons que va repetint urbi et orbi: no pot ser i és impossible. Arguments polítics i filosòfics de gran consistència.
A l'hora de votar si es trasllada a Madrid la demanda per fer la consulta, tres diputats socialistes catalans posen davant de l'obediència al partit la consciència nacional i diuen que sí, que ho volen. Els han donat fins avui a les dotze del migdia perquè entreguin l'acta de diputat, amb l'amenaça d'expulsar-los. El PSOE ahir aplaudia. La clau de volta és la frase del número dos del PSC, Antonio Balmón: "si volem tenir una aliança més enllà de l'Ebre, hem de mesurar molt les nostres posicions", diu. O sigui, primer Espanya i després, ja ho veurem.
S'equivocarà el PSC si expulsa els diputats crítics que han acabat fent-se díscols. Anguniejarà una part molt important del seu electorat, no es farà cap favor a ell mateix com a partit, ni el farà tampoc a Catalunya.
Navarro rep sovint de Rubalcaba copets a l'esquena, abraçades incloses. De manera que avui li caldria actuar amb generositat més que no pas amb rigidesa, ni que sigui per estratègia de futur, posant-hi intel·ligència política. Només els forts poden ser flexibles.