Pugem a la serra de Sant Gervàs a contemplar la Vall dels Voltors

Farem carena a 1.800 metres d'altitud, a cavall de l'Alta Ribagorça i el Pallars Jussà

La bellesa de la Terreta i de la Vall dels Voltors, al Pallars Jussà, es pot contemplar des de molts punts. Una bona opció és fer-ho des del flanc nord, al capdamunt de la serralada de Sant Gervàs, que ens ofereix una basta panoràmica de la vall. 

I això és el que farem: pujarem fins aquesta talaia natural. Però ens hi enfilarem per darrere, o sigui, des del flanc nord de la serralada, a la comarca de l'Alta Ribagorça. Sortirem del nucli d'Adons i farem una pujada i baixada pel mateix camí.

Contemplarem de ben a prop els seus habitants més arrelats, els voltors, que hi són abundants.  Segons l'ornitòleg Pere Alzina, als anys 70 tot just en quedaven uns 70 o 80 exemplars a tot el país, i ara la xifra se situa entre els 700 i el miler.

L'excursionista Joan Vilaplana assegura que la ruta val la pena: "És una grata sorpresa perquè és recòndita i feréstega, i perquè és la mostra que, més enllà de la Vall de Boí, aquesta raconada de l'Alta Ribagorça, ja enganxada amb el Pallars Jussà, té raconades espectaculars."

Vistes cap a l'oest des de la serralada (Guifré Lloses)

El geògraf Guifré Lloses destaca l'aridesa de la Terreta, que forma part del terme municipal de Tremp: un cop arribem a dalt de Sant Gervàs, el paisatge que tindrem als peus, sota tallats de 200 metres, és aspre:

El paisatge de la Vall dels Voltors destaca per la seva aridesa i continentalitat climàtica. Només la humitat de la Noguera Ribagorçana, un dels grans rius pirinencs, li fa de contrast. 

Però això no ho veurem fins que arribem a la carena i mirem cap al sud. Abans d'això, com que l'ascens el fem des del vessant nord, el decorat és diferent: "La falda septentrional de Sant Gervàs és dominada per bosquines i boscos de caducifolis secs, d'alzina carrasca o roure martinenc", explica Lloses.

Camí de Sant Gervàs mirant enrere: Adons i les muntanyes de l'Alta Ribagorça (Guifré Lloses)

Dades bàsiques i itinerari

El punt de sortida el fixem al nucli d'Adons, situat a 1.353 metres d'altitud i part del municipi del Pont de Suert. 

Hi arribarem a través de l'N-260 en el tram entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur. "Entre el coll de Perves i Viu de Llevata trobarem la pista asfaltada que ens durà a les quatre cases d'Adons, tot just uns quatre quilòmetres", recorda Vilaplana.

Vilaplana amb el convidat Pere Alzina repassant cartografia de la zona (3Cat)

Entre pujar i baixar caminarem uns 9,5 quilòmetres, amb un desnivell de 580 metres. 

Compteu enrere tres i cinc hores d'excursió, segons el ritme i les aturades per descansar i gaudir del paisatge.

Reclams

1. El pas del Pertús

Aquesta és la gran atracció de la sortida: el pas del Pertús, una escletxa a la cinglera de Sant Gervàs d'uns 50 metres de longitud entre roques d'uns 20 metres d'alçada. Hi arribarem quan portem uns 3 quilòmetres de ruta seguint el GR-3. Cal estar alerta perquè el pas queda una mica amagat. 

El pas del Pertús (Guifré Lloses)

Aquest pas ens permetrà accedir a la cara sud de Sant Gervàs a través d'un passadís de parets de roca calcària. 

L'escletxa era aprofitada pels pastors per fer recompte dels ramats: que com que era tan estret els caps de bestiar havien de passar d'un en un, i així podien assegurar-se que no n'havien perdut cap. 

2. Les panoràmiques des de la carena

Les vistes que tenim a dalt a Sant Gervàs són d'una amplitud espectacular. Al sud, en primer terme, hi tenim l'Espluga de Serra juntament amb la Torre i els Masos de Tamúrcia i les seves àmplies zones agrícoles. 

Els masos de Tamúrcia (Guifré Lloses)

I cap al nord podrem gaudir de relleus més abruptes i salvatges amb vegetació mediterrània o alpina, segons l'altitud, que fan de catifa sobre la pedra clara dels cingles. 

Mirant més al nord reconeixerem els grans cims del Pirineu: des de la Maladeta fins al Pedraforca, passant pel Monstent de Pallars, o la Tossa Plana de Lles, per dir-ne només alguns. 

I tot plegat amb l'èpica presència de voltors i altres aus rapinyaires que donen a l'excursió un caràcter únic.

Voltor negre

Segons Pere Alzina, els podrem veure volar a 20 o 30 metres de nosaltres. I no només això: 

Fins fa poc aquesta era l'única vall on es podien veure les quatre espècies de voltor d'Europa: el voltor negre, el voltor comú, l'aufrany i el trencalòs.

3. La pala del Teller 

La pala del Teller, de 1.889 metres d'altitud, és el punt  més alt de la ruta. Està situat a 2,5 quilòmetres del pas del Pertús i hi arribarem fent carena, tot gaudint de les bones vistes i el vol dels rapinyaires. 

Un cop a dalt cal anar en compte perquè tindrem l'espadat de la cinglera de Sant Gervàs als nostres peus. Així que atenció, no ens hi acostem en excés. 

Un cop fet el cim desfarem el camí primer fins al pas del Pertús i després fins a Adons, on haurem començat l'excursió.   
 

Vista des de la Pala del Teller mirant cap a l'Est (Guifré Lloses)

Podeu trobar més ressenyes d'excursions i descobrir-ne els àudios a la pàgina de 3Cat del "No cal anar a Suïssa"

l, com sempre, ens podeu fer arribar comentaris, propostes i queixes al correu del programa de Catalunya Ràdiosuissa@3cat.cat.