Pugeu al tren, que això arrenca

"Europa, a un cop de tren?" va néixer als passadissos de l'estació de Bruxelles Midi - Brussel Zuid, on arriben els trens d'alta velocitat de diversos punts de la geografia europea, pel Sant Joan de l'any passat.

Un servidor viatjava amb la família a la capital belga (i europea) des de París, en tren, i de cop i volta, mirant els panells de l'estació, em vaig adonar d'una cosa que no sabia: es podia anar (també) de Brussel·les a Londres, en dues hores, amb tota normalitat.

Entenguem-nos: jo sabia perfectament que es podia anar de París a Londres en tren (no tenia clar en quanta estona), però no que es pogués anar a la capital britànica també des de Brussel·les. Però, concentrat en els panells de l'estació, vaig adonar-me d'una altra cosa: des de Brussel·les també es podia anar a Amsterdam en un tres i no res. I també a algunes ciutats de l'oest d'Alemanya.

"Quina manera més ràpida –i còmoda i sostenible, comparada amb l'avió–­ de moure's per Europa, no? ­–vaig pensar–. Pràcticament com si fos un metro.... Seria possible que aquesta fos la normalitat, a partir d'ara, arran de les polítiques contra el canvi climàtic i que aconsellen generalitzar l'ús del tren, tant en format diürn com nocturn?

Vam comprovar que hi ha un renovadíssim interès pel tren nocturn arreu del continent, especialment als països centreeuropeus, pels trajectes de fins a 1.200 quilòmetres. Que els executius –els clàssics abanderats dels avions– gaudien de valent anant en tren perquè això els permetia seguir produint mentre es desplaçaven d'una destinació a l'altra. Que Barcelona apareixia en propostes de trens nocturns per arribar a Zuric a finals de 2024 i a Amsterdam la primavera de 2025. Que el darrer trimestre de l'any engegaria els motors un tercer operador a escala espanyola, que incrementaria en 32 els viatges que es podien fer ja llavors entre Barcelona i Madrid cada dia...  I sobretot que, després d'anys de finançar a dojo les aerolínies "low cost", la Unió Europea havia començat a posar la banya en aquest tema arran del projecte del New Green Deal.

Teníem un ítem excel·lent vinculat al canvi climàtic –des de la productora Clack volíem fer algun producte sobre aquest tema– i només faltava pensar com ho explicaríem. També, però, la resposta va sorgir ràpidament al meu cap, recuperant els viatges en tren que fèiem quan érem jovenets per Europa (a pas de tortuga, tot sigui dit): fent una volta ràpida per Europa –de l'estil de "si som dimarts, això és Londres" – per comprovar in situ com està la xarxa ferroviària i com funciona el servei en aquests moments.

Tal dit, tal fet: el divendres 20 de gener un equip de cinc persones sortíem de Barcelona per escometre aquest viatge, amb la voluntat de fer periodisme sobre el terreny, posant-nos a nosaltres mateixos com a conillets d'índies i reflectint exactament el que ens passava. Si cada tren era puntual o no, quin estalvi de CO₂ permetia cada trajecte...

Set dies després, exhaustos i embriagats de veure tantes ciutats en tan pocs dies, tornàvem a l'estació de Sants. Els resultats de l'operació, al 30 minuts "Europa, a un cop de tren?".

Pugin amb nosaltres dalt del comboi... que això arrenca.