Putin es prepara per atacar Europa? Així veu Rússia l'escalada amb l'OTAN
Les muralles defensives del Kremlin són un testimoni de la por històrica de Moscou a una invasió estrangera, però l'arquitectura diplomàtica russa està construïda per intimidar. No només amb la lúgubre impotència de l'edifici del Ministeri d'Exteriors, una de les set torres de Stalin, sinó també amb la seva estratègia coercitiva, que es remunta a l'època soviètica.
La seva doctrina es basa en la idea d'escalar per desescalar. És a dir, amenaça Europa amb un atac desproporcionat, amb l'objectiu que els seus líders es facin enrere i es dobleguin a les condicions russes. Una de les veus acadèmiques més autoritzades de la política exterior de Moscou, Dmitri Trenin, apostava recentment en un article per enviar "un senyal inequívoc" als seus enemics del fet que, en algun moment, Rússia podria recórrer a un bombardeig nuclear tàctic.
Això és exactament el que ha passat en les últimes setmanes amb el pretext d'una suposada amenaça europea de bloquejar Kaliningrad, al Bàltic, l'única regió russa envoltada de països de l'OTAN. Vladímir Putin ha advertit l'Aliança Atlàntica que qualsevol violació de la seva integritat territorial rebrà una resposta que pot incloure tot l'arsenal rus, fins i tot les armes atòmiques.
Aquesta escalada és, en el fons, doncs, una eina de dissuasió. Els experts de l'òrbita del govern rus sostenen que aquesta retòrica agressiva és efectiva.
"És una situació extremament preocupant i perillosa", admet a 3CatInfo Prókhor Tebin, investigador de l'Institut d'Estudis Europeus i Internacionals de l'Escola Superior d'Economia de Moscou. Però afegeix: "De moment, quan alguns europeus s'acosten massa a una línia perillosa, Rússia fa determinats moviments i sembla que els europeus encara saben interpretar-los i fan marxa enrere".
La por del Kremlin
La realitat és que Rússia se sent amenaçada per Europa i la seva militarització arran de la invasió d'Ucraïna. La percepció de la diplomàcia russa és que Brussel·les vol infligir una derrota estratègica a Moscou. "Aquesta esperança de derrotar, dividir i destruir Rússia no té cap sentit", declara Tebin.
De fet, el Kremlin adverteix sobre els riscos d'una confrontació directa, alhora que manté que el conflicte ja existeix des del moment en què els estats europeus subministren armament a Kíiv. Una posició que comparteix l'investigador.
L'Europa col·lectiva està lliurant una guerra indirecta contra Rússia, proporcionant a Ucraïna suport militar.
Per això actualment l'estratègia russa d'escalar per desescalar té com a objectiu últim que l'OTAN abandoni Ucraïna. Encara més, Moscou dona a entendre que, si Europa deixa d'ajudar Volodímir Zelenski, la tensió es rebaixarà.
"Aquest conflicte ja podria haver acabat fa molt de temps, però a Europa li interessa i li convé prolongar-lo", assegura Tebin, que també forma part del Consell Rus de Política Exterior i de Defensa rus.
"Rússia no vol atacar Europa"
Putin i el seu entorn no han parat d'insistir que Rússia no té cap intenció d'atacar un país membre de l'OTAN i que l'únic que fan és preparar-se i advertir d'un possible atac aliat. Els experts tampoc creuen que hi hagi raons per traspassar aquesta frontera.
No hi ha cap motiu per envair un país de l'OTAN, ni n'hi pot haver.
Una de les zones que els líders europeus consideren més vulnerable a una possible agressió russa són els estats bàltics. Des de Moscou, ho atribueixen a les posicions "irreconciliables" dels seus dirigents cap a Rússia, tot i que deixen clar que "no representen cap amenaça" per a ells.
"Rússia no té cap motiu real ni cap interès nacional concret per dur a terme accions agressives contra aquests estats", conclou Tebin.
No només això, sinó que l'expert assenyala que Moscou reacciona de manera "moderada" a actuacions europees que considera "inacceptables". "Rússia és perfectament conscient del que hi ha en joc", comenta.
Tot i això, Tebin indica que, a més del bloqueig de Kaliningrad, hi ha altres actuacions que, "naturalment, poden tenir resposta", i cita els atacs contra vaixells mercants russos, l'enviament de tropes occidentals al territori d'Ucraïna o actes de sabotatge.
Guerra híbrida
Precisament, la Unió Europea denuncia de forma regular sabotatges russos al seu territori. Són accions del que es coneix com a guerra híbrida, que el Kremlin nega. Ara bé, ho fa d'una manera ambigua i que pot suggerir que hi estaria del tot legitimat.
Per exemple, en el cas dels incidents en fàbriques d'armament europees que subministren material a l'exèrcit ucraïnès. "No dic que tinguem la intenció de llançar demà atacs contra aquestes empreses o el territori d'aquests països", va afirmar fa uns dies Putin. I, a continuació, va afegir: "Però aquesta és una amenaça que hem d'entendre clarament, avaluar i tenir present."
El president rus, per tant, nega públicament que estigui fent guerra híbrida, si bé, alhora, argumenta que tindria motius per fer-la.
Una de les tesis que esgrimeixen els acadèmics russos per justificar el seu dret a dur a terme atacs híbrids és que Moscou n'és víctima en primer lloc. Consideren que una de les principals armes contra Rússia en aquest tipus de confrontació són les sancions econòmiques i la congelació d'actius d'empreses i dirigents russos a l'estranger.
També qualifiquen d'estratègia híbrida la propaganda antirussa que, des del seu punt de vista, s'escampa des dels països europeus amb el propòsit de desestabilitzar la Federació Russa. Una acusació mirall de la que es fa diàriament des de les capitals europees cap a Moscou.
La "histèria antirussa"
El Kremlin està convençut que els governs comunitaris estan imbuïts d'una "histèria antirussa" que utilitzen per desviar l'atenció de les crisis internes.
Així s'expliquen la creixent militarització del continent, acusen Kíiv i Berlín de revifar el nazisme i defensen com a imprescindible en aquest context la necessitat de protegir-se i marcar les línies vermelles a l'OTAN.
Una retòrica defensiva, però, que és la mateixa que va fer servir Putin per justificar la invasió d'Ucraïna. La retòrica defensiva, doncs, es percep com a agressiva i, lluny d'aconseguir la dissuasió que persegueix, exacerba la por de les capitals europees d'una guerra directa amb Rússia.