Els russos se senten amenaçats per Occident: "Volen destruir-nos, però no se'n sortiran"
El 92% dels russos opina que el seu país viu sota l'amenaça d'enemics externs, segons assenyala una enquesta del Centre Levada, d'investigacions sociològiques independents. Ara bé, realment la immensa majoria de la població creu que Rússia està en perill?
És curiós perquè quan van fer aquesta mateixa pregunta l'any 1989, just abans del col·lapse de l'URSS, només el 13% dels ciutadans asseguraven que el país tenia enemics. Així doncs, per què ha crescut tant aquesta por de ser atacats per un país estranger?
Als carrers de Moscou, més que l'amenaça d'un atac, el perill més evident per als vianants és una tempesta de neu i vent acompanyada d'un fred inusual per a un matí de finals d'abril.
Preguntada per qui és el principal enemic de Rússia, Galina Xolókhova, una dona entrada en la setantena, respon a 3CatInfo: "La comunitat internacional, representada per la Unió Europea". Tot i això, segueix amb una enumeració ben llarga: "El Japó, Austràlia, els Estats Units, el Regne Unit…", països que, diu, veuen Rússia com "una amenaça per a la seva existència".
"Des de l'edat mitjana volen destruir-nos. Ara Occident vol infligir-nos una derrota estratègica, però no se'n sortiran. Som russos i no ens rendim", assegura.
La Natàlia, que prefereix no dir el seu cognom, afegeix que Rússia "sempre ha tingut enemics perquè és forta i els forts provoquen el desig de ser pessigats, de fer-los mal".
Hi coincideix l'Andrei, que troba en l'enveja de la resta dels països el germen d'aquesta suposada hostilitat cap a Rússia. Segons ell, els enemics no poden pair que sigui un país gran i amb molts recursos naturals.
És un caramelet per als enemics. És tan dolça que tots la volen.
Tots tres travessen l'antiga plaça d'Europa de Moscou. Amb la guerra d'Ucraïna, les autoritats van rebatejar aquest espai com la plaça d'Euràsia, dedicada als seus nous amics.
Van despenjar-ne les banderes que hi onejaven de tots els països comunitaris i hi van col·locar les d'estats aliats com Corea del Nord, la Xina o l'Iran.
Aquesta anècdota és una bona metàfora de com Occident, i sobretot la Unió Europea, s'han convertit en enemics desterrats de l'espai públic i l'imaginari col·lectiu.
Per a més inri, aquesta plaça d'Euràsia es troba situada al barri de Kíiv de la capital russa, a pocs passos de l'icònic Hotel Ucraïna construït en temps de Stalin, i a tocar de l'Estació de Kíiv. "Si no li han canviat el nom és perquè pensen que algun dia Kíiv tornarà a ser russa", apunten els moscovites.
Rússia culpa Occident dels seus fracassos
El director científic del Centre Levada, Lev Gudkov, que fa més de mig segle que estudia les actituds dels russos, explica a 3CatInfo d'on neix aquest recel.
El motiu principal que alimenta els sentiments antioccidentals és la sensació del fracàs de Rússia com a civilització.
Gudkov creu que un moment clau per a l'explotació d'aquest sentiment va ser a finals dels anys 90. La liberalització occidental no va "materialitzar la prosperitat" promesa i "es van començar a buscar culpables fora".
"El fracàs de les reformes, el fet que Rússia no es convertís en un país democràtic i normal" va provocar "una onada de ressentiment i, com a conseqüència, la recerca d'un enemic fictici", segons el sociòleg.
I aquí Putin va ser l'encarregat de donar forma a aquest "enemic imaginari" i de construir la imatge de l'Occident malvat, que resultava "còmode per al Kremlin".
Per al sociòleg, el mantra que ha anat escampant el relat del poder rus és el següent: "Occident no ens respecta. Occident ens considera un país endarrerit, bàrbar, agressiu, incapaç de desenvolupar-se. Occident vol destruir-nos, prendre'ns les matèries primeres…". I conclou:
Són mites efectius que reforcen un sentiment rus d'inferioritat.
Amb la guerra d'Ucraïna el 2022, la propaganda russa encara ho va tenir més senzill per explotar aquest discurs, ja que els països europeus i els Estats Units es van convertir de facto en enemics de Rússia en el moment en què van començar a armar i finançar Ucraïna.
Rússia és sempre la víctima
Aquest "sentiment d'inferioritat" té una altra cara de la moneda: si Rússia sempre està a mercè dels perills externs no pot ser mai l'agressora, sinó sempre la víctima. Gudkov posa com a exemple una dada de les enquestes del Centre Levada. Quan han preguntat qui és el culpable d'haver començat la guerra d'Ucraïna, només entre el 6% i el 8% dels russos assenyala Rússia com a responsable.
Per l'analista, "la guerra actual de Putin és un intent de venjança, de voler restaurar el vell sistema", una via a través de la qual l'estat rus busca recuperar l'estatus de gran potència conreat durant el període soviètic i arrabassat amb la caiguda del mur de Berlín.
Si aleshores, però, s'enfrontaven dos sistemes socioeconòmics, ara Gudkov apunta que la confrontació és "cultural". Des del seu punt de vista, el Kremlin promou la batalla entre el "fonamentalisme ortodox" i una Europa "que ha perdut les seves arrels i tradicions cristianes" i que es troba "en decadència".
Amb això també vol advertir que l'antioccidentalisme pot exacerbar-se o no, però que la llavor hi és present des del segle XIX com "un dels motius centrals de la cultura russa".
"La propaganda no tindria tant d'èxit si no es basés en aquests sentiments i idees que es reprodueixen en la mateixa població", indica. I remata: "La justificació de l'antioccidentalisme pot ser molt diversa i canvia constantment."
