Qaanaaq, el poble de Groenlàndia que ja sap com les gasten els Estats Units
El canvi climàtic impacta en els pobles de l'Àrtic i en el seu mode tradicional de viure basat en la caça i la pesca sobre el gel. Qaanaaq és l'últim poble de la zona on es pot anar en avió, un dels enclavaments habitats més al nord del planeta.
Hi arribem acompanyant una expedició científica liderada pel CSIC que ha vingut a la zona per estudiar els sediments dels llacs àrtics i reconstruir la història climàtica de la regió.
Un modus vivendi ancestral amenaçat pel clima
A Qaanaaq hi viuen 600 persones, majoritàriament inuits que viuen de pescar narvals amb caiacs i arpons o halibuts, un peix famós, foradant el gel.
Amb el canvi climàtic, el temps, que aquí ja és de per si dur, s'ha tornat més imprevisible i sobretot més càlid. Les tempestes i el vent arriben quan no se'ls espera i les temperatures a l'alça debiliten el gel per on es desplacen fins als punts on pesquen.
El Iagà, que fa vint anys que es dedica a aquestes activitats, ja nota els canvis.
El gel és cada cop més fi. S'obre on no t'ho esperes i és perillós.
Malgrat les dificultats, per als inuits ser caçadors o pescadors continua sent un orgull.
També ho és poder menjar plats elaborats amb productes del mar assecats, bullits o macerats amb receptes ancestrals que ara també perillen.
Com ens explica Rasmina Normann, mestra a l'escola del poble, amb la calor que fa ara, alguns plats, com la foca o el narval fermentats, ja no són viables: "Sovint ho hem de llençar perquè el sol ens ho fa malbé."
L'escalfament també afecta el permagel, les pedres i el terra que hi ha congelats al subsol.
Leneisja Junsberg, que assessora l'Ajuntament en aquest tema, ens diu que els fonaments de les cases trontollen i, malgrat que algunes ja han caigut, no hi ha recursos per actuar a temps: "No tenen diners ni pressupost per fer prevenció. Només actuen quan les cases cauen."
Un poble desplaçat
Qaanaaq es va fundar el 1953 quan, en plena guerra freda, Dinamarca va autoritzar els Estats Units a construir una base militar a Groenlàndia. Les famílies que vivien a la zona es van desplaçar de manera forçosa fins aquí, a 100 quilòmetres al nord del seu poble original.
Panik Pak Tawana acaba de fundar una associació per reclamar que els hi demanin perdó i que algú els compensi econòmicament pel que van perdre.
Aquesta és la meva missió abans de morir. El meu avi i el meu pare ho van perdre tot.
El que els va passar fa més de 70 anys és un trauma que Qaanaaq arrossega fins avui i que explica que aquí el rebuig cap a les ànsies expansionistes de Donald Trump a Groenlàndia sigui gairebé unànime.
Hans Tensen, un dels més vells del poble, qualifica el president dels Estats Units de boig i ens deixa clar que no confia ni en ell ni en cap nord-americà: "No vull ser americà. Ja sé com tracten els pobles indígenes."
Tensen, com la majoria dels groenlandesos, no vol ser americà i tampoc danès. Si pogués escollir només seria inuit.
La relació complicada amb Dinamarca
Groenlàndia és un territori autònom de Dinamarca, amb la qual té una relació complicada fruit de dos segles de colonització marcada per abusos, prejudicis i polítiques d'assimilació cultural.
Encara avui, el 40% del pressupost d'aquesta illa gelada prové de Copenhagen. El gas, el petroli i els minerals que hi ha sota el gel i que l'escalfament global podria deixar al descobert són una de les possibilitats que tenen sobre la taula per reduir la seva dependència dels danesos.
De moment, a Qaanaaq, tot el menjar, els recanvis, la roba i els subministraments que hi ha a l'únic supermercat del poble provenen de Dinamarca.
També van a Dinamarca la majoria dels joves del poble que volen estudiar a la universitat i, davant la manca de metges autòctons, els que atenen a l'hospital de Qaanaaq són danesos.
Malik Moller ha vingut per cinc setmanes: "El sistema és una mica pobre i segur que es cometen més errors que en altres llocs, però aquí la teva presència es valora i els pacients estan molt agraïts."
A l'escola passa si fa no fa el mateix. El gruix de la plantilla es cobreix amb mestres del poble, però quan necessiten personal de fora, són pocs els que volen venir i instal·lar-se. Hi ha poques oportunitats de treball per a les parelles i això acaba sent un factor determinant per no acceptar les places.
En aquesta època de l'any, el sol no es pon, però d'aquí uns mesos serà fosc les 24 hores. La falta de llum, la soledat, el fred o la falta d'opcions laborals i de lleure són alguns dels factors que expliquen les altes taxes d'alcoholisme i suïcidis d'aquest territori.
La mitjana mundial de suïcidis és de 9 per cada 100.000 habitants. Aquí, és de 80. Gairebé tothom coneix algú que s'ha suïcidat.